L’escollit és Boateng

BarcelonaKevin-Prince Boateng és nou jugador del Barça. El futbolista del Sassuolo, de 31 anys, ha sigut l’escollit per suplir Munir El Haddadi a la davantera. Boateng arriba cedit fins a final de curs, a canvi d’un milió d’euros, i el Barça s’ha reservat una opció de compra de 8 milions. El seu fitxatge posa punt final a les especulacions i al ball de noms que han copat l’actualitat blaugrana. L’operació s’ha treballat en un segon pla. Sense ser una prioritat, el club entenia que necessitava un futbolista del seu estil, amb experiència a l’elit i a la Lliga Santander. És el perfil d’Arturo Vidal, salvant les distàncies per palmarès i èxits de trajectòria. L’ex del Milà o el Tottenham, entre d’altres, va competir al campionat estatal a les files del Las Palmas durant la temporada 2016-17.

Ara jugarà al Camp Nou i a les ordres d’Ernesto Valverde. Avui serà presentat com a nou jugador blaugrana després de superar la tradicional revisió mèdica a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i de la signatura del seu contracte a la Llotja President Suñol en un acte privat. Boateng arriba cedit: que fos un préstec era el principi fonamental d’una hipotètica alta. El club no volia (ni podia) fer una gran aposta després de la inversió de l’estiu i de la que preveu al final de temporada (s’està treballant amb la incorporació del migcampista de l’Ajax Frenkie De Jong). Aquest punt reduïa la llista de futuribles a jugadors sense equip -l’opció menys aconsellable per la manca de ritme-, d’altres que tinguessin un rol residual per poder forçar-ne la marxa al final del curs o alguns que estiguessin en nòmina en un equip d’aspiracions humils.

Un fals ‘nou’

L’exigència de ser el suplent de Luis Suárez imposa que l’adaptació de Boateng sigui fugaç, per la transcendència del rol i el gran moment de l’uruguaià. La crisi golejadora de Suárez en el primer tram de competició va acabar sent una anècdota que el va ajudar a fer un pas endavant. Suárez sempre ha sabut ser la segona espasa de l’equip. Si no està encertat de cara a porteria, se centra en associar-se i generar espais. És una versió més madura, conscient de les limitacions físiques que provoca el calendari. Fer de boia habilita la circulació de pilota en els metres més ocupats del terreny de joc.

Boateng pot ser aquesta peça. Corpulent i amb una velocitat correcta, entén el joc coral. Per definició és un futbolista de banda que ha anat interioritzant l’exercici d’aixecar el cap, treballant d’esquena a la porteria, fent de fals nou durant la seva última etapa a la Serie A. Aquest és l’argument que justifica la postura del Barça, que ha sondejat opcions tan variades com Fernando Llorente, Álvaro Morata, Cristhian Stuani, Olivier Giroud i Carlos Vela. La manca de pulmó econòmic ha acabat de definir l’aposta final per Boateng.

Argumentari al marge, el futbolista és un pedaç que s’escapa del full de ruta de la direcció esportiva. Pep Segura, Éric Abidal i Ramon Planes treballen per rejovenir la plantilla. Umtiti, Lenglet, Ter Stegen, Arthur, Dembélé, les apostes del B i fins i tot Coutinho, de 26 anys, són actius de present i futur. L’equip arrencava la pretemporada amb una davantera integrada per Suárez, de 31 anys; Paco Alcácer, de 25, i Munir, de 23. El club va decidir donar sortida a Alcácer, amb bon mercat i contracte en vigor i apostar pel ja davanter del Sevilla, que al juny quedava lliure. Un fet que qüestiona la planificació blaugrana.

L’adeu de Munir ha provocat que el Barça hagi de jugar-se els títols amb la parella Suárez-Boateng a la posició de davanter centre, havent ingressat un milió per Munir i havent-ne gastant també un per l’ex del Sassuolo. El mercat estival reobrirà el debat de la davantera, tant si hi ha canvis com si es confirma la continuïtat de l’internacional amb Ghana, poc probable.