Enderrocar un mur picant amb paciència (1-0)

BarcelonaUn cop i un altre. Sense aturar-se, sense donar descans al rival. En un exercici de constància, el Barça va superar el València (1-0) en el partit d’anada de les semifinals de Copa gràcies a un gol que porta la firma de Luis Suárez però l’ADN de Messi, que el va fabricar gairebé solet. Un triomf que premia el domini blaugrana però que permet al València arribar viu al partit de tornada de Mestalla la setmana que ve. Tal com volia un Marcelino que va demanar als seus jugadors que s’atrinxeressin i patissin per poder sobreviure. I així ho va fer el València.

Per al Barça va ser un partit una mica frustrant. Cillessen mai va tenir feina i els aficionats van anar esperant pacientment el gol, però els jugadors no van marxar del tot contents en entendre que no havien aconseguit fer agenollar del tot als seus peus un València que passa per un moment complicat de la temporada, amb baixes i les cames cansades, motiu pel qual va renunciar a buscar el triomf i va prioritzar seguir viu a l’eliminatòria. El Barça, en canvi, de dosificar-se no hi entén. Malgrat que la gola és un pecat capital, el Barça sempre té fam i ahir va tancar els homes de Marcelino a la seva àrea en un partit en què cada cop que l’equip visitant intentava sortir de la cova, estirant-se, perdia la pilota ràpidament. Un, dos, tres segons i la pilota, per art de màgia, tornava a ser blaugrana en un partit amb una sola porteria. Rakitic, Alba i Busquets a la primera part i Umtiti a la segona van fer-se un fart de pispar carteres, demostrant que són els reis del furt i donant continuïtat a l’atac d’un Barça molt endollat, que va sorprendre per la presència d’Aleix Vidal en atac, a la dreta, per davant de Sergi Roberto. El jugador de Puigpelat, després de veure’s uns dies del mercat de fitxatges fora del club, aprofita les oportunitats de Valverde donant-ho tot, però va acabar substituït a la segona, incapaç d’aportar solucions individuals en un escenari en què poder-ho fer era clau, ja que el València, amb el seu 4-4-2 de manual, es va fer un fart de treure pilotes. El Barça va estar impecable en gairebé tot, però potser li va faltar una mica de llum a l’àrea rival, amb molts xuts des de la distància, per angoixar un València que no va començar a patir fins a la segona part.

Un rival atrinxerat

Durant la primera part, el València va fer com aquells nens que quan els altres juguen contents s’enduen les joguines. Va fer com els veïns que enmig d’una festa on tothom disfruta truquen a la policia perquè s’apagui la música. L’equip de Marcelino no volia jugar, volia sobreviure. I va saber-ho fer a les mil meravelles durant la primera part. El València es va sortir amb la seva, ja que el que volia era empatar sense gols, i al descans el resultat era d’empat sense gols. El Barça, malgrat tenir la pilota, tenia poques oportunitats.

A la segona part, el València, imitant una mica el que va fer l’Espanyol al partit d’anada dels quarts de final de la Copa, va animar-se a sortir en atac, però el Barça ràpidament va aixecar un peatge on els valencianistes es van aturar. Valverde, tot ambició, va fer tres canvis amb l’objectiu de mantenir la intensitat i no donar opcions als homes de Marcelino. Primer Coutinho, que encara es troba en el procés de trobar el seu lloc al Camp Nou, va entrar per Aleix Vidal. Després, Paulinho va sortir per fer d’especialista i aprofitar amb la seva verticalitat els possibles forats que deixés un València cada cop més cansat. I després, Alcácer, sempre endollat contra la samarreta que va créixer estimant. Però va ser Messi qui va trobar la fórmula per batre per fi Jaume Domènech, quan en una bona interacció amb un dels seus grans còmplices, Jordi Alba, va guanyar la línia de fons amb paciència, fins que va enviar la pilota al segon pal, on Suárez, sol, va poder marcar de cap. Gran hipnotitzador, Messi, bastant ben marcat per un València molt solidari en els esforços, va atraure cap a ell mitja defensa valenciana. I quan tots van girar el cap van descobrir amb terror el seu pitjor malson fet realitat: Suárez tot sol. L’uruguaià, esclar, no va fallar.

Amb 1-0, Valverde va fer el seu tercer canvi -els altres dos els va fer amb empat- i Marcelino, ara sí, va intentar donar cames al seu equip amb l’entrada de Santi Mina i el jove Ferran, un company de generació a la selecció de Sergio Gómez, el blaugrana que ha marxat al Borussia Dortmund sense debutar amb el primer equip -quan Ferran ja ha jugat uns quants cops a Mestalla-. Però cada intent de contra de l’equip de Marcelino va topar amb les intervencions pletòriques d’un Umtiti que ja recuperat de la seva lesió, i amb ritme, va enamorar els tot just 50.000 espectadors que van desafiar el fred en la segona pitjor entrada de la temporada. En molts llocs deu ser difícil d’entendre que el millor equip del món no ompli el camp en unes semifinals. No hi ajuden els horaris, el fred ni la televisió. Però veure Messi en joc hauria de compensar-ho tot.

Segona pitjor entrada de la temporada

Malgrat que era un partit de semifinals de Copa del Rei, el Camp Nou va presentar la segona pitjor entrada de la temporada, amb tot just 50.959 aficionats, uns 400 dels quals valencians. En una temporada en què l’assistència s’ha enfonsat a l’estadi barcelonista, fet que preocupa la directiva blaugrana, que està veient com es redueixen els ingressos, contra el València es va viure una entrada inferior a la dels quarts de final contra l’Espanyol, quan 79.774 persones van veure el triomf blaugrana per 2-0. I això malgrat que l’horari del partit contra els valencians era el mateix que contra l’Espanyol, i el mateix dia de la setmana, un dijous. El partit es feia en obert per televisió i amb previsió de baixada de les temperatures a tot el país, cosa que no va ajudar a portar gent al camp. Entre els aficionats valencians desplaçats es va viure algun instant de tensió amb intercanvi d’insults.