BARÇA

Dídac Lee: "L'estratègia digital és el Sant Grial que tothom persegueix"

Entrevista al directiu responsable de l'àrea digital del Barça

Així que Dídac Lee (Figueres, 1974) va entrar a la junta del Barça, el 2010, l’aleshores president, Sandro Rosell, li va encarregar que s’ocupés de l’estratègia digital i tecnològica del club. Llavors, com explica, "tenir un smartphone era gairebé ser un friqui , i avui el més estrany és no tenir-ne". El Barça ha apostat per l’àrea digital i avui és un punt clau del club, també a nivell d’ingressos: aquest any factura uns 100 milions i la previsió és arribar als 300 d’aquí cinc anys.

En la presentació de l’estratègia digital parlaven d’un canvi de paradigma. En què consisteix?

L’aposta digital comença fa uns 10 anys i en fa tres vam crear Barça Studios. Però fa un any i mig vam reflexionar sobre com evolucionava tot això. Vam posar en marxa iniciatives que permetessin crear noves experiències per als nostres seguidors arreu del món, i que també ens poguessin suposar una font d'ingressos. Bàsicament, posar el fan al centre de tot. Així podem aconseguir moltes dades per tenir informació dels nostres seguidors i després crear els continguts a través de Barça Studios que més s’hi adapten. Que la gent pugui veure el que vulgui, quan vulgui i des d’on vulgui. I treure’n un rendiment, ja que els continguts són una part fonamental del negoci del Barça.

És a dir, fer al Barça el que ja fan a Netflix o YouTube, que proposen a cadascú què veure.

Aquest és el concepte. I així evoluciona la televisió del Barça a BarçaTV+. Que no hi hagi només continguts esportius, també projectes de la fundació, documentals... Potser ara poso la tele i fan un contingut que no m'interessa. Doncs he de poder canviar. Es tracta de personalitzar l'experiència. Un seguidor de Figueres no voldrà el mateix que un de la Xina.

Això suposa molt esforç econòmic...

Sí, però, més que aquest esforç, penso que és un canvi de xip, de prendre cada decisió en àrees de negoci. No és trivial. És molt complex. Ens ha portat molt de temps. És com el Sant Grial que persegueix tothom. Hi ha casos similars a l’esport, però ningú ho té. Per tirar-ho endavant ha calgut un canvi de mentalitat, suport des dels estaments més alts...

El documental Matchday en podria ser un exemple. ¿Va costar molt convèncer els jugadors per tirar-lo endavant?

En qualsevol producció d’aquestes, al principi sempre s’és més reticent. Com en qualsevol iniciativa innovadora hi ha els seus riscos i aprenentatges. Però hi ha una cosa: el principal beneficiat és la marca del jugador. I com més potent sigui la seva marca, més seguidors tindrà, més patrocinis podrà vendre. Després de veure’l, vaig saber coses de la vida dels jugadors que desconeixia. Uns cosins meus, per exemple, es van posar a plorar amb la història de superació de Luis Suárez, i t’asseguro que són gent a qui no interessa gens el futbol. Qualsevol persona d’elit té una història personal al darrere. I coneixe-la és brutal.

Què ens espera a Matchday 2?

S'està definint, encara. Volem fer un producte que sigui del gust de tots els seguidors. Estem aprenent i millorant. Per ara, gravar, i després veurem com serà la producció.

Posen l’accent en els continguts, i també en l’entreteniment, com poden ser els e-sports. En aquest canvi de paradigma ¿hi ha el risc que la pilota, que el futbol de tota la vida, quedi en un segon terme?

No, la pilota sempre serà en primer terme. Però hi ha coses com el Twitter: fa deu anys vam crear un compte per tenir-ne un, i avui és clau per tenir més visibilitat, vendre patrocinis, conèixer millor el seguidor, arribar a tothom... S'ha convertit en un canal oficial. Aquest és el canvi. Fa no tant, tenir ordinador era estrany. Avui, no és que en tinguis un, és que tothom en té tres o quatre. Que si el portàtil, que si el mòbil, el rellotge intel·ligent, la televisió... La digitalització de la societat és un fenomen imparable. Tot es digitalitza. Qui no ho faci quedarà extingit.

¿Aquesta estratègia digital pot ajudar a mantenir estable el club, a nivell d’ingressos, si hi ha una època amb menys bons resultats futbolístics?

Hem de buscar l'excel·lència en tot, en l'àmbit esportiu i en el no esportiu. És l'única manera de mantenir la nostra marca a dalt de tot. Aquí surts al carrer i tot és Barça. A fora, evidentment, no és així. Ara bé, hem creat un vincle i crec que el podem mantenir i potenciar. I m'encantaria que l'estratègia digital ajudés a fer que la nostra marca seguís sent la més estimada, més enllà del que passa al camp.

Com és que el Barça és la marca més estimada?

És una combinació de moltes coses. Hem tingut jugadors icònics, tens un relat que va més enllà de la part esportiva, un compromís social... En el fons, tot el que engloba el Més que un club. Jo viatjo molt i quan parlo amb gent que s'estima el Barça, tothom té motius diferents: l'aposta pel femení, les actuacions de la fundació, el model formatiu... La bellesa i la grandesa del club està en aquest factor polièdric. Tens molts arguments i tots són bons. Demana a 10 persones què vol dir Més que un club i tindràs 10 respostes diferents.

Associem l'era digital als fans del món, però també serveix per facilitar les coses als que són d'aquí o als turistes que volen venir a l'estadi. Van explicar que, gràcies al nou format del ticketing, la facturació a l’estadi havia augmentat un 8%!

Així és. I és moltíssim! Però per això és tan i tan important identificar i conèixer els nostres fans. I donar serveis i necessitats concretes. Als que venen els volem fer la vida més fàcil i el més agradable possible. Hi ha coses que semblen menors, però que no ho són, com per exemple acompanyar al seu seient algú que no ha vingut mai a l’estadi. O si vens en cotxe, donar-te indicacions perquè el trànsit sigui millor... Per no parlar de l’accés als continguts, als videojocs, a la realitat virtual...

On és el límit?

Aquest és el què. El nostre estadi és molt gran, però té un límit. Però tot el que és digital és il·limitat. El món digital té dues característiques. Una, que és potencialment escalable. Per tant, amb els mateixos recursos humans, o similars, pots duplicar, triplicar o quadruplicar la facturació. I, l'altra, que no tens un sostre teòric a nivell d’ingressos. Per això, el negoci digital és el nostre present i el nostre futur.