Forts més forts o menys competitivitat?

BarcelonaQueda més d’un mes de competició i aquest cap de setmana podem tenir campió de lliga a la Bundesliga i a la Premier League. A Alemanya, el Bayern Munic en té prou guanyant l’Augsburg dissabte (15.30 h) o que el Schalke 04 (que juga a Hamburg a 18.30 h) no millori el seu resultat en cas que els muniquesos empatin o perdin. I a Anglaterra, el Manchester City alçarà el trofeu si derrota a l’Etihad Stadium el United, el seu immediat perseguidor a la classificació (18.30 h). Si els citizens canten victòria, serà el títol de Premier més precoç de la història, amb sis jornades encara per disputar. L’anterior millor registre el tenien els red devils de Ferguson del curs 2000/01. Pep Guardiola ja va tenir aquest honor de rapidesa a la Bundesliga, quan l’any 2014 va destrossar el rècord i va liquidar la competició quan faltaven set jornades per acabar el campionat. Mai ningú ho havia aconseguit abans. També a França, la Ligue 1 és a dos partits de quedar vista per a sentència, amb el París Saint-Germain amb 16 punts de marge sobre el Mònaco. La lliga espanyola també podria resoldre’s un parell de jornades abans, si el Barça manté el marge que té sobre l’Atlètic de Madrid. I tot just ha començat ara la primavera.

Aquest panorama, sumat al fet que en tres dels quatre partits d’anada de quarts de final de la Champions l’avantatge del guanyador va ser de tres gols (el 0-3 del Reial Madrid a Torí, el 3-0 del Liverpool al City i el 4-1 del Barça davant el Roma), planteja una qüestió: ¿està canviant la competitivitat de la competició? ¿Els equips potents són ara més potents que els seus adversaris? ¿O és només circumstancial?

Golejades més sovint

El debat sembla pertinent. Aquesta setmana l’Observatori de Futbol CIES publicava un informe que insinuava que algunes competicions s’han desigualat. Comparant els resultats d’aquesta temporada amb els de l’anterior, s’ha arribat a la conclusió que enguany hi ha golejades més sovint que abans (considerant que una golejada és una victòria amb tres o més gols de diferència). A aquestes altures, la Champions 2016/17 va viure un 21% de golejades, mentre que en aquesta edició la proporció frega el 30% (29,5%). Els que guanyen ara, guanyen amb més contundència. Dos 7-0 del Liverpool, que a quarts ha tornat a imposar la seva brutal capacitat golejadora, tenen molt a dir. També el PSG, amb un 7-1 i dos 5-0, hi ha fet molt per exagerar aquesta realitat d’un poderós que intenta ser el més cruel que pugui amb el dèbil. L’Apoel, el Qarabag, el Celtic i el Maribor són algunes de les víctimes més castigades aquesta temporada.

De mitjana, el CIES exposa que la diferència de gols que hi ha entre els dos equips en un partit ha passat d’1,55 a 1,87. Però no és només a la màxima competició europea on s’ha apreciat aquest increment de partits que queden resolts molt clarament. A la Premier, aquesta Premier que pot trobar el campió més ràpid de la seva història, també s’han decantat de pressa més partits dels habituals: el 22% dels duels han acabat amb golejades. El City de Guardiola, que ha marcat 88 gols i n’ha encaixat 21, va camí de batre el millor balanç de gols que té el Chelsea d’Ancelotti, amb 70. També té altres rècords a l’abast, com el de superar el màxim de punts d’un altre Chelsea, el de Mourinho del 2005, quan va sumar 95 punts. També podria fer més victòries que les 30 del Chelsea de Conte l’any passat.

Superioritat qualitativa

El debat no pretén rebaixar cap ni un dels mèrits acumulats per l’equip de Guardiola durant tot l’any, però obre algunes qüestions que accepten reflexió. Que l’esport tendeix a trobar sempre un favorit abans que es comenci a jugar, no treu que l’emoció de la competició sigui que, sobre la gespa, les forces puguin igualar-se i acabi guanyant qui sigui millor. No qui ho sigui abans de començar, sinó qui sigui millor en el dia en qüestió.

No deixa de ser obvi, doncs, que les quatre plantilles que lideren el rànquing d’equips més valuosos del mercat segons Transfermarkt estiguin als quarts de final de la Champions i que els dos líders, el Barça (1,05 bilions) i el Madrid (962,5 milions), tinguin mig peu a semifinals. Les excepcions d’aquesta ronda són el Sevilla (tot just el 25è més valuós, amb una plantilla que valdria 278 milions d’euros) i el Roma (15è, 388,9). Els altres clubs ocupen el top 10 (el Liverpool va arrencar la competició en 8è lloc, abans de perdre Coutinho).

Quines opcions queden per als clubs més modestos? Quin marge té l’equip que no té capacitat econòmica per competir amb els traspassos milionaris que mouen cracs entre Espanya i Anglaterra? El cas màgic del Leicester fa dues temporades podria servir per deixar espai a alguna gesta allunyada del talonari, però sona a això, a màgia i a gesta. La cantarella de Simeone, que competeix per situar el seu Atlètic de Madrid a totes les rondes finals de tot el que juga, fa temporades que insinua que, contra determinats clubs poderosos, no s’hi pot fer res. Obvia que l’Atlètic està entre els 15 clubs d’Europa que més diners mou en traspassos.

Hi ha un altre paràmetre que pot servir per valorar el nivell dels clubs o la igualtat d’una competició. Enguany, per exemple, a la Lliga hi ha tres clubs despenjats a la cua amb puntuacions molt baixes, com ja va passar la temporada passada amb els discrets 20 punts del Granada i els 22 de l’Osasuna. Enguany, el Màlaga, el Dépor i el Las Palmas lluiten per creuar la barrera de sis o set victòries. Hi ha 8 dels 20 equips de la Lliga que marquen menys d’un gol per partit.

En aquest punt, els especialistes sovint apunten al creixement d’una classe mitjana de clubs que han obert la possibilitat de jugar a Europa a més participants. A la Lliga, sense anar més lluny, s’està vivint una de les batalles més riques per agafar l’últim bitllet, amb fins a set equips en un marge de tres partits. ¿Això complica el lideratge dels forts o iguala tant la lluita del dia a dia, que els descarta per al partit gros? “A tots ens costa molt guanyar”, va recitant jornada rere jornada Ernesto Valverde. I té raó. La lliga espanyola manté els nivells d’igualtat d’altres cursos, i és, de les cinc grans lligues europees, la que més partits ha resolt amb 1-0 (20,3%) o 2-1 (15,3%), molt a prop de la Ligue 1 francesa (20,3% i 14,8%) i de la Serie A italiana (18,3% i 16%).

Dimecres, mentre encara païa el 4-1 a la Roma, Valverde va admetre que era “sorprenent” el 3-0 que el Liverpool va fer-li al City de Guardiola. “Però estem a quarts de final i amb grans equip, tot i que no és habitual que hi hagi tants gols en aquesta mena de partits a aquestes altures”. O potser començarà a ser-ho.