BARÇA

Griezmann s’acomiada dels seus monstres al Wanda

Partit correcte del francès davant una afició que el va escridassar amb ràbia

Per afrontar les angoixes del present, diu la psicoanàlisi, cal abordar amb profunditat els monstres del passat. Mentre l’adaptació de Griezmann al Barça avança lenta i amb entrebancs, només quatre dies després d’un dels seus millors partits com a blaugrana contra el Borussia Dortmund i d’una connexió i abraçada molt simbòlica amb Leo Messi (el club no va trigar a compartir-la a Instagram), el seu passat de superestrella i la ràbia de l’afició de l’Atleti per la seva marxa traumàtica van caure ahir sobre les espatlles del campió del món. Se’n va sortir prou bé.

Els monstres de Griezmann ja passejaven pels afores plujosos del Wanda molt abans que comencés el partit. A la placa platejada col·locada a terra davant l’estadi amb el seu nom i els anys que va jugar a l’equip de Simeone (2014-2019), algú hi va posar una creu vermella, tatxant el seu nom, i hi van llançar rates de peluix i llaunes de cervesa buida. “El pitjor és com ha marxat, negociant abans que acabés la temporada i jugant malament ja en els últims partits de la Champions”, explicava el Pedro, mentre el seu amic estava d’acord en xiular Griezmann. I així va ser quan el seu nom va sonar, l’últim, pels altaveus de l’estadi. Cap nom actual de l’Atleti va generar una ovació equiparable en decibelis als xiulets per a Griezmann (llevat del del tècnic Simeone), ni tan sols el de Jõao Félix, que està cridat a ocupar el seu lloc com a estrella de l’equip.

La primera part de Griezmann va ser discreta però correcta. Cap xut a porta, poques errades en les passades i sacrifici defensiu per cobrir una banda esquerra on Junio Firpo patia al lateral. Aquesta banda esquerra, després de la lesió del seu compatriota i amic Ousmane Dembélé també contra el Dortmund, serà totalment de Griezmann almenys durant els pròxims dos o tres mesos, tot i que el seu nou rol al camp és un dels motius que alenteix la seva adaptació, a l’ombra de les estrelles Messi i Suárez.

L’altre, la resistència d’un vestidor liderat justament per aquests davanters, que preferien Neymar i als quals no els acaben de convèncer els aires del francès, sembla que es comença a resoldre gràcies a la seva generositat i sacrifici sobre el terreny de joc. Ahir va tornar a destacar més pels seus moviments intel·ligents que no pas per la seva electricitat o les seves rematades. En va fer dues, les dues a la segona part, una a la mitja volta i l’altra de volea, sense arribar a encanonar el seu excompany Oblak.

Griezmann porta quatre gols i tres assistències en Lliga amb el Barça, però tres de les dianes les va fer quan liderava l’equip des del centre de l’atac per les absències de Messi i Suárez per lesió.

Gol a la Champions, connexió amb Messi, visita als dimonis de l’afició que et podria idolatrar però que avui t’odia. Ja ha passat. Potser és el moment de fer net i començar al Barça. “Mira cap al cel / Abaixa la guàrdia / Que passi la tempesta / Que no estàs sol / Que estàs d’esquena”, diu la cançó Monstruos, una de les més emotives del madrileny i matalasser Leiva (el seu nom artístic el deu a l’ex de l’Atleti Leivinha). Griezmann respira. “Que tots aquests monstres / De sota del llit / Es colen en els teus somnis”, continua Leiva. Potser els xiulets d’ahir, els monstres del passat, dificultin el son al francès i el segueixin perseguint, però tot és més fàcil de portar a Can Barça si tens a Messi de cara, abraçant-te, somrient i fent-te costat.

Més continguts de