Jordi Bertomeu: “El nou Palau estarà al capdavant dels últims pavellons d’Europa”

BarcelonaJordi Bertomeu, president i CEO de l’Eurolliga, va ser una de les personalitats que dimarts van presenciar en directe la presentació del nou Palau Blaugrana. El dirigent, que ultima un cop d’efecte per convèncer els clubs que actualment disputen l’Eurocup que no es deixin seduir per la nova competició de la FIBA, va quedar satisfet amb la proposta del Barça.

Què li sembla el projecte del nou Palau Blaugrana?

Més enllà del que jo pugui pensar del projecte, hi ha dues coses que són molt importants. La primera és que el club demostra una gran determinació i una gran credibilitat en un entorn complicat per tirar endavant el projecte. Això posa en valor la credibilitat de la junta directiva. La segona té a veure amb el projecte, que parla de l’ambició d’un club que s’adona que per mantenir-se en un cert nivell de competitivitat necessita una instal·lació que li permeti oferir una experiència diferent als aficionats i, al mateix temps, generar nous recursos. El Barça ha demostrat que vol ser capdavanter i estar a l’elit. Per a nosaltres, dimarts va ser un dia important.

Per a vostès era una exigència que el Barça canviés de pavelló.

Sí, però hem sigut molt flexibles i és una exigència que s’ha de matisar. Nosaltres obliguem algú a fer alguna cosa que li convé. La regla aïllada de tenir un pavelló amb un mínim de 10.000 localitats és absurda. S’ha d’entendre com un element per pressionar els clubs i ajudar-los a convèncer tercers, com ara institucions. El punt de partida és que és al club, ja sigui el Barça, el CSKA de Moscou o el Zalgiris Kaunas, a qui li convé tenir un bon pavelló. En un esport d’alt nivell es requereixen instal·lacions amb possibilitats d’oferir més serveis, millorar l’experiència de l’espectador i generar més recursos. Aquesta és la peça essencial per entendre la política de l’Eurolliga.

¿El va satisfer l’estil de pavelló que ha pensat el Barça?

El nou Palau Blaugrana estarà al capdavant dels últims pavellons que s’han construït a Europa. La capacitat és un element més, que no defineix tot el projecte. Hi ha pavellons amb 10.000 localitats que no es poden comparar amb el nou Palau perquè no tenen els mateixos serveis o dimensions. Quan estigui acabat no crec que puguem trobar un pavelló que ofereixi millors condicions.

Un pavelló de 12.000 localitats pot organitzar una final four de l’Eurolliga?

Es queda petit. La final four ha pujat de nivell i la meva missió és portar-la a un lloc de 20.000 o 25.000 localitats. Però estic d’acord amb Jordi Moix i crec que un club no pot fer un plantejament per a un esdeveniment que pot tenir cada cinc o sis anys. Fer una inversió així no tindria sentit. Si un club pensa en un pavelló de 15.000 espectadors no ha de ser per acollir una final four sinó perquè considera que pot atreure aficionats de manera continuada. Des del punt de vista de l’eficiència i la inversió, seria absurd.

Ara que hi ha la disputa amb la FIBA i la seva Lliga de Campions, el Barça ha apostat per mantenir-se a l’Eurolliga.

Nosaltres no estem en disputa amb ningú. Nosaltres portem 15 anys organitzant una competició i el Barça l’ha disputat durant tot aquest temps. La FIBA va decidir que la volia organitzar ella i els clubs li van dir que no. Ara ha organitzat una nova competició i, de moment, els clubs li estan dient que no. Aquest és el procés. Nosaltres no estem en cap guerra i tan sols hem entrat en el conflicte per defensar la llibertat dels clubs de prendre la decisió que vulguin davant de les òbvies pressions que han rebut de les seves federacions i de la federació internacional. En aquest sentit, nosaltres serem bel·ligerants. No ho serem, en canvi, a l’hora d’atreure els clubs a la nostra competició. La nostra obligació és presentar un projecte amb la credibilitat que tenim i convidar els que els pertoca a formar-ne part. La llista de gent que vol estar amb nosaltres és enorme i, per tant, això vol dir que el projecte és atractiu. Nosaltres respectem el que vulguin fer els altres, ens sembla bé que la FIBA es vulgui ficar en temes de clubs, però nosaltres seguim el nostre camí. Hem fet una evolució del nostre model de competició perquè pensàvem que l’havíem de fer. Fa anys que estem prenent decisions que ja anticipaven això, com l’última reforma de la competició. Hem comès errades, com tothom, però hem demostrat una consistència que ens marca el camí. El que faci la resta ens sembla bé, sempre que els clubs tinguin llibertat per decidir on volen anar. Òbviament, els clubs que tinguin visió i ambició voldran jugar amb el Barça, el Maccabi, el CSKA o el Panathinaikòs.