Barça-Liverpool: Jugar bé o guanyar?
Avui és un dia important per al Barça. I ho serà, en gran mesura, perquè la història d’Anfield, la mística del Liverpool i els càntics del You’ll never walk alone tenen poc a fer contra un equip que va deixar pràcticament sentenciada l’eliminatòria al Camp Nou. El Barça va golejar 3 a 0 els anglesos i durant les hores posteriors al partit es va encetar un fervorós -i alhora recurrent- debat sobre el joc. L’eterna dialèctica que ha acompanyat aquest club en els últims 30 anys, si no més. Dues cares irreconciliables que, particularment, considero que han ajudat l’entitat a créixer. Així com altres institucions, pel seu tarannà sociològic, se senten còmodes quan són monocromàtiques, profundament jerarquitzades, les pulsions internes del Barça entre dues ànimes antagòniques l’han fet avançar i millorar.
¿Com es pot criticar un 3 a 0 a les semifinals de la Champions? ¿Com pot allunyar-se el Barça de la seva essència? Dues preguntes enfrontades que van sorgir després de la golejada. Com sempre, blanc o negre, oblidant els matisos, ofegant un debat que en aquest club -per la seva idiosincràsia, també de país- hi ha de ser sempre.
És compatible gaudir amb el partit que el Barça va jugar a l’anada, lloar la capacitat de competir d’aquest grup -els nous registres que a poc a poc van anar implementant primer Luis Enrique i després Ernesto Valverde-, i alhora demanar que aquest equip no s’allunyi d’un model de joc que l’ha fet únic al món.
¿Que a les semifinals de Champions s’ha de ser pragmàtic? Segur, tot i que l’Ajax ens ho posi en dubte. Però el debat va més enllà del Liverpool. I no es tracta de romanticisme. S’ha de ser fidel a una manera de jugar per dos grans motius. Primer, perquè la marca Barça s’ha fet gran gràcies a aquest estil de joc. Si te n’allunyes, perdràs el valor afegit que implica. Et tornaràs un equip més. ¿Quin altre club té associat a la marca un estil de joc? I, en segon lloc, perquè tota la feina que es fa a La Masia -que és l’altre gran valor de marca- està encaminada a formar jugadors per a un estil de joc concret. Si, de sobte, ens ho carreguem, tota la feina que s’està fent al planter no servirà de res. I afegiria un tercer i un quart punts: s’ha demostrat que aquesta manera de jugar és guanyadora, i el Barça no només ha guanyat, com tants altres, sinó que s’ha fet etern també pel com.
