Barça

L’argentí que forma part de les nostres vides

Messi ha sigut una presència constant en moltes llars durant anys i diferents personalitats ens expliquen com han viscut el serial sobre el seu futur
Leo Messi / LLUÍS GENE / AFP

Quan Lionel Messi va debutar amb el Barça en un partit amistós el 16 de novembre del 2003 a Porto, Leo era el 262è nom al rànquing de noms més posats als nens a Catalunya. 17 anys després, ja és entre els cinc noms més posats, per davant de Jordi, Pau i Martí. Un exèrcit de menuts Leo han passat a formar part de les nostres vides, tal com ho ha fet el mateix Messi. “Sempre he viscut un Barça guanyador liderat per Messi. Vaig néixer el 1995 i, malgrat que la meva primera samarreta del Barça portava el nom de Kluivert, la meva memòria futbolística neix amb el Barça de Rijkaard, amb Messi traient el cap entre Eto’o, Ronaldinho, Deco i aquella colla”, explica l’actor Carlos Cuevas. Dos cops per setmana, Messi ha entrat a les llars de moltes famílies, com si fos un cosí que pot seure a taula. I ara, quan per moments semblava que marxaria, el serial sobre el seu futur ha captat l’atenció de mig planeta. Messi forma part de les nostres vides.

"Sempre he viscut un Barça guanyador liderat per Messi"

Carlos Cuevas Actor

Aquesta setmana, en un article al suplement Criatures de l’ARA, el músic Lluis Gavaldà escrivia: “No m’esperava que fa uns dies el meu fill em despertés de bon matí dient-me: «Papa, estic molt disgustat, diuen que Messi vol marxar del Barça». «Ostres, Lluc, però si a tu el futbol te la bufa», vaig dir-li ben astorat”. La resposta del nen va emocionar Gavaldà. “Sí, ja ho sé, però també sé que a tu t’afectarà molt i no m’agrada veure’t trist”. El possible comiat de Messi, de fet, ha provocat que molts barcelonistes reflexionessin sobre la figura del futbolista, com ha fet l’actor Francesc Orella. “Messi, per a mi, i imagino que per a la majoria, ha sigut un regal dels Déus. El millor jugador del món, sens dubte. A més, la manera com va arribar al Barça, amb la seva història personal, també ho ha fet més bonic i entranyable. Ha sigut un privilegi tenir-lo i hem tingut aquesta sort. La sort no dura per sempre, ja ho deia algun filòsof, que ens pensem que la fortuna durarà sempre. La fortuna és roda, i ara ens ha portat que vulgui fotre el camp”, explica. El serial de Messi també ha despertat la ràbia d’alguns aficionats, com el músic David Carabén, barcelonista de soca-rel i fill d’Armand Carabén, figura clau en el fitxatge de Cruyff als anys 70. “Hi ha una distància insalvable entre el que crec que el Barça hauria de ser i representar i el que està sent ara mateix davant d’una de les seves millors expressions, davant d’un dels seus grans mites”, explica el cantant de Mishima. Si bé finalment l’argentí es queda, el burofax en què demanava marxar ha provocat més d’un malson. “M’abocava a l’abisme. Em feia por, era un final de cicle. I em recordava el fantasma del que m’explicaven els més veterans, sobre els anys amb Gaspart i Núñez. Em feia molta por”, admet Carlos Cuevas. “Costa imaginar un Barça sense Messi, però, com que la nostra capacitat d’adaptació és infinita, en això també ho serà. Tard o d’hora ens haurem d’acostumar a veure el Barça sense Messi. El trobarem molt a faltar, evidentment que sí, però les coses són així i no hi ha més remei”, relativitza Orella.

"Messi, per a mi, i imagino que per a la majoria, ha sigut un regal dels Déus"

Lluís Gavaldà Músic

Un Barça sense Messi?

Tot i que després d’aquestes setmanes cada cop és més fàcil començar a imaginar un Barça sense el crac argentí, no sempre ha sigut així. “Era una cosa que era força impensable fa uns mesos o uns anys, però després de tot el que passa amb el Barça i amb la directiva sí que m’ho podia arribar a esperar”, confessa el cantant Miki Núñez. L’evocació a temps passats ajuda, els que no són tan joves, a recuperar aquella realitat en què Messi no era el protagonista del club blaugrana. “Clar que imagino un Barça sense Messi. Millor encara, el recordo. Hi ha hagut molts Barça sense Messi, i alguns eren fantàstics, d’altres no tant...”, recorda Carabén. I, de fet, Messi volia marxar per no formar part d’un Barça que potser ja no engrescarà. “Messi té raó quan diu que l’equip ha perdut la màgia forta que tenia. Ell no hauria volgut marxar si les coses al Barça haguessin funcionat d’una altra manera i no hagués perdut la il·lusió, però quan això es perd, doncs què vols que et digui”, explica la cantant i actriu Núria Feliu. “Encara hi ha una cosa pitjor al fet que Messi hagués marxat ara, i és veure’l amb 35 anys a la banqueta. Crec que això és encara pitjor que el fet que jugui els últims dos o tres anys de la seva carrera en un altre equip”, afegeix el periodista Albert Om.

Punt final o punt i seguit

L’adeu avançat de Messi ha permès anar paint la pèrdua, malgrat que finalment no s’hagi produït. Han sigut molts anys en què Messi ha donat esperança als culers, fins i tot en els llocs més inhòspits. “L’única vegada que he entrat en un quiròfan, quan esperava que fos l’hora, em vaig posar a mirar vídeos de gols de Messi. Abans havia provat els vídeos d’animalons i no funcionava. Messi és aquest absolut d’evasió i de plaer estètics, de gols que quan passen ja saps que no tornaran a passar. Una presència que t’ha agafat de bracet des que eres un mamelló fins a l’edat adulta. Això també hi fa, en l’impacte del seu intent d’adeu. Ara em sembla interessantíssim el que vindrà. Messi, volent-ho o no, entra en campanya electoral (¿havia passat mai amb un jugador encara en actiu al club?), ja ens ha preparat per l’adeu definitiu i es posa un repte encara més rar: contradir el seu possible declivi i el més que evident final d’un equip esgotat -arrossegat per una directiva de desastre històric- però amb uns menudets i esperançadors brots en forma d’Ansus, Riquis i Pedris. Al final, Messi ens ha ensenyat a agafar-nos sempre a l’esperança, a imaginar el que semblava impossible”, diu l’escriptora Anna Ballbona.

Una victòria feridora

Un club dividit

Messi no marxa, però el seu atac a la junta presidida per Josep Maria Bartomeu no ha servit per calmar les aigües i ha dividit els aficionats. Molts d’ells creuen que s’hauria hagut de facilitar la sortida de Messi, encara que faci mal. “Si volia marxar, se li hauria d’haver posat fàcil, agrair-li els serveis i, un cop sortís per la porta, canviar ràpidament el nom del Camp Nou i batejar-lo com a estadi Leo Messi. Al final, sap greu que pugui acabar al Barça segrestat per un contracte, contra la seva voluntat”, admet Cuevas, que l’ha vist jugar en directe i ha pogut constatar a l’Argentina que el fenomen Messi és global. Però a Catalunya s’ha viscut diferent, ja que aquí Messi forma part de la llarga història d’un club que sol trencar-se en bàndols. De fet, tot i l’estima innegable que Messi té pel Barça, no n’hi ha hagut prou amb aquest amor perquè volgués penjar les botes al Camp Nou. “Que Messi finalment es quedi al Barça va més enllà d’una cosa, que és certa, i és que s’estima molt el club. Però el que passa és que hi ha segons quines persones que fan que Messi vulgui marxar. Però Messi no és el Barça. Jo crec que hi ha hagut un factor econòmic que ha ajudat a fer que finalment es quedés”, diu Núñez. “Com a culer estic content que Messi es quedi al Barça i que puguem disfrutar-ne almenys aquesta temporada, si no s’acaba abans. Veure jugar Messi i tenir-lo al nostre equip sempre és un luxe, però no m’agrada la manera com s’ha vist obligat a quedar-se”, confessa Orella. A molts ja els preocupa el paper que tindrà el crac aquesta temporada, després de tot el que ha passat. “El paper de Messi seguirà sent el de líder de l’equip i una de les peces clau a sobre del terreny de joc. El que potser li fa més mal a ell és que no podrà manegar ni moure fils a la directiva si segueix com està actualment, i crec que això és precisament el motiu pel qual Messi ha volgut marxar”, afegeix el cantant.

“El que seria trist i penós seria que el final de Messi al Barça, si es produís, fos amb conflictes judicials amb el club. Això no ens ho mereixem ni l’afició, ni el club, ni el mateix Messi. No crec en absolut que això sigui un triomf, el fet que Messi s’hagi quedat. S’hi ha vist obligat. No és cap mèrit i aquí no ha guanyat ningú, tot el contrari, jo crec que després de la decisió Messi, Bartomeu i la junta han de donar una resposta a l’altura del que espera l’afició. Si Bartomeu ha de fer un pas enrere o al costat, però és necessari que estigui a l’altura i que si hem de canviar coses que canviïn de veritat”, diu Orella, veient que, tot i que Messi ha decidit no marxar aquest any, el serial continuarà.

Separar camins

“Era un bon moment per a una separació amistosa entre Messi i el Barça. Una separació que hauria pogut permetre a Messi ser feliç en un altre lloc, trobar un equip guanyador, i al Barça començar un projecte des de zero. Aquí partim d’una cosa, i és que crec que haurem de començar a qüestionar una frase que tenim com a dogma de fe, i és que «tots els grans jugadors que han començat al Barça s’han de retirar al Barça», i no veig per què”, qüestiona Om.

"Era un bon moment per a una separació amistosa entre Messi i el Barça"

Albert Om Periodista

Messi seguirà al Barça una temporada més. Quan arribi l’estiu del 2021, Bartomeu ja no hi serà i un nou president ocuparà la llotja. Ara, però, cadascun simbolitza un bàndol en el qual el barcelonsime s’ha de posicionar. Quan tots dos marxin, el Barça tirarà endavant, però Messi formarà part del record de milions de persones que s’han acostumat a viure amb la seva presència a la pantalla, a les xarxes socials o a l’estadi. Al final, Messi ja fa vint anys que és a Barcelona. I en vint anys passen moltes coses. I encara en passaran més.