Barça

Luis Enrique s’ha tret un pes de sobre

Diu sentir-se “alleujat” després d’anunciar que no seguirà al Barça i posa el focus en els “objectius apassionants” dels seus tres últims mesos al càrrec

Quan a l’estiu Luis Enrique va comunicar al Barça que segurament no renovaria, la relació entre l’entrenador i el club va començar a canviar. Des d’aleshores, i a l’espera que prengués la decisió definitiva, l’asturià seguia participant en la configuració de la plantilla, valorant amb la secretaria tècnica les possibles altes, baixes i renovacions. Però en aquestes reunions ja no tenia el mateix pes que abans. Notava que les seves opinions no es tenien en compte, com si els responsables esportius del Barça donessin per fet que la seva resposta definitiva seria “no”, que ja no hi havia marxa enrere. A l’entorn del Camp Nou expliquen que l’entrenador estava preocupat, que tenia la sensació que el club no li donava suport amb tanta força i que aquest va ser un dels factors que va acabar fent decantar la balança. No pas l’únic, però un més que va evitar, segons diuen, “que es reenganxés”.

Ara ja no s’haurà de preocupar més per la configuració de la plantilla i a l’horitzó tindrà tres mesos per centrar-se exclusivament en el present futbolístic: mirar de revalidar els títols de Lliga i Copa del Rei i buscar el miracle als vuitens de la Champions contra el PSG. Tres “objectius apassionants” i un denominador comú: la pilota. La resta de preocupacions ja són aigua passada. No intervindrà en la decisió sobre el seu relleu i es quedarà “totalment al marge” de tot el que sigui planificar el futur.

“Estic més alleujat”, resumia l’encara tècnic blaugrana. Dimecres, després del partit contra l’Sporting, va donar la notícia de la no renovació sense acceptar preguntes. Ahir, a la prèvia del partit contra el Celta, va accedir a donar més detalls sobre la decisió. Se’l notava tranquil, serè, amb ganes d’explicar-se. Bàsicament, parlava de desgast. “No és cosa de la banqueta del Barça. És una tara que tinc jo com a entrenador. No sé desconnectar”, va argumentar. L’exigència del dia a dia, la recerca constant de solucions, la necessitat de progressar… massa feina per fer i poc temps per a altres ocupacions. I sense oxigenar el cap, el dia a dia acaba sent insostenible. Això i la seva manera d’entendre la feina. “ Ser massa autocrític, aquesta és la clau del meu desgast”.

“Hi ha clubs que tenen més repercussió que el Barça i entrenadors que hi estan molts anys i gaudeixen al màxim de la seva professió. Però no és el meu cas”. Luis Enrique parlava a títol individual, sense voler generalitzar ni posar-se a la pell d’entrenadors llegendaris i amb molts anys de trajectòria en un mateix club. Ell també viu la professió “al 100%”, però no sap pensar en una altra cosa. I això el carregava, l’esgotava, tot i que va saber aïllar-se de l’entorn. Anar “a la seva”, com comentava Guardiola. Per a molts, el comiat del tècnic de Santpedor i el de l’asturià tenen molts paral·lelismes. No se’ls ha fet fora, han marxat quan ja no han pogut més.

Luis Enrique marxa “sol”

Va ser una decisió unilateral, després de “valorar-ho molt” i tenir-ho en compte “tot”. Guardiola també va dir en el seu dia que s’havia desgastat, i en el seu cas va afegir que si seguia a la banqueta hi havia el risc de “prendre mal”. El comentari es referia a la presa de decisions que afectaven jugadors importants de la plantilla. Luis Enrique, però, assegura que el seu cas és diferent. “Tinc una bona relació amb la plantilla. De fet, amb els anys penso que encara és més bona”.

Luis Enrique marxa sol. I ho va voler deixa clar. La decisió la va prendre ell a títol “individual” i només l’afecta a ell, sense involucrar directament la resta de l’ staff tècnic. No vol hipotecar ningú amb el seu comiat. És una manera de deixar oberta la porta perquè Juan Carlos Unzué -per ara, segon entrenador- segueixi al club. Tot i que la resolució final, evidentment, dependrà de la junta directiva i de la secretaria tècnica.

No aclareix el seu futur

Fa uns mesos, Luis Enrique va dir que si marxava del Barça s’agafaria un any sabàtic. Ahir, sense afirmar ni desmentir res, no s’expressava amb tanta contundència i deixava a entreveure, amb un to irònic, que tard o d’hora tornarà a les banquetes. “ No sé si la meva dona m’aguantarà un any tancat a casa”. En qualsevol cas, cap pista de l’equip, el país o la selecció de destí.

Enrere quedaran moltes preocupacions extraesportives. A partir d’ara només haurà de pensar en la pilota. “No ha quedat alleujat. Ha quedat alleujadíssim”, asseguren els que el coneixen.

Més continguts de