Luis Suárez i la capacitat de desequilibrar el joc
El davanter del Barça brilla en la victòria contra el Madrid amb un gol i una actuació rodona
BarcelonaLa història del primer clàssic de la temporada (0-3) s'explica entre apostes tàctiques, la lucidesa de Leo Messi amb la pilota als peus i Luis Suárez. El davanter ha sigut un jugador desequilibrant que ha marcat les diferències amb una actuació rodona, d'instint d'àrea i d'omnipresència en totes les facetes del joc. La celebració amb crits, el puny enlaire i els habituals tres petons a la mà han sigut lapidaris. Ni el Reial Madrid, ni la parella Sergio Ramos - Raphael Varanne han sabut aturar-lo. Ha sigut seu el primer dels dos gols que l'equip d'Ernesto Valverde ha anotat al Santiago Bernabéu, el desè en Lliga i el cinquè en els nou enfrontaments que ha disputat contra el Madrid (ha participat en cinc gols en total –quatre dianes i una assistència– en els últims set clàssics). Una rematada seca ha culminat una gran jugada col·lectiva que ha passat pels peus de Sergio Busquets i Rakitic al mig del camp, per la banda de Sergi Roberto i pel cor de l'àrea local. Ha sigut una dutxa d'aigua freda per als homes de Zinedine Zidane, endollats d'entrada però que s'han descomptat a l'hora de gestionar el replegament i la defensa a l'home de Kovacic a Messi.
Sempre present
El Barça ha sabut adormir el rival amb molta paciència i confiança en la seva aposta. Penalitzant una nova errada a la zona de creació madrilenya, el conjunt culer ha sentenciat de la mà de Suárez. Protagonista sense copsar la fotografia final, una mostra més de les seves capacitats. El davanter ha rebut una pilota filtrada després de desmarcar-se a l'esquena de la línia defensiva. En aquesta ocasió no ha sabut superar Keylor Navas, però ha sigut prou espavilat i intens per reaccionar i estirar-se per tocar el rebot i assistir Messi, que ha controlat davant el porter i l'ha tornat a Suárez. La segona rematada ha acabat al pal abans del penal –i expulsió– per mans clares de Dani Carvajal, punt final del partit de partits. "No estic gens preocupat per Luis Suárez perquè el més important és que tingui ocasions, i en té. La seva agressivitat i ambició donaran fruit amb el temps. Això és impagable per a nosaltres. Que no vegi porteria no vol dir que no faci bons partits", deia Ernesto Valverde ara fa un mes, quan el davanter travessava la seva particular crisi d'eficàcia. El seu inici de campanya va ser el pitjor des què vesteix la samarreta del Barça. Va arribar a acumular gairebé 500 minuts sense anotar i va superar així els 393 dels seus primers mesos a can Barça, marcats per la sanció de la FIFA. Quan l'encert no acompanya, l'ex del Liverpool aporta feina a les dues bandes del terreny de joc i entrega, sempre entrega. És el seu valor diferencial. A l'estadi madrileny ha tret de polleguera Casemiro en una pilota dividida i especialment Sergio Ramos. El defensa ha perdut el nord mirant d'evitar que el culer guanyés al balcó dels dominis de Ter Stegen i l'ha agredit amb un cop a la cara.
És la versatilitat, la grandesa –a vegades mal gestionada– de Luis Suárez. L'internacional sud-americà se'n va de vacances en un moment dolç, reconciliat amb el gol i físicament fresc. Tornarà a la disciplina d'entrenaments el 2 de gener per preparar l'anada dels vuitens de final de la Copa del Rei contra el Celta (4 de gener).
