Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

10 Marlons

Marlon obre un camí realment interessant. El Barça l’ha fitxat per una quantitat irrisòria i en pot obtenir un benefici altíssim. Quatre milions i mig en un pressupost que aspira a arribar en pocs anys als 1.000 és una menudesa. Si compleix el potencial i es desenvolupa com el Marlon que hem vist amb el primer equip i no com el jugador que va perpetrar un penal innocent al camp del Racing de Santander, haurem descobert un jugador amb prestacions per a Valverde i per als que vinguin després. La pregunta és: per què no fitxem més Marlons? Ja hem explicat massa sovint que el Barça, ja actualment, no té la disponibilitat de recursos per ser competitiu davant dels altres grans clubs d’Europa que tenen el suport de grans fortunes disposades a invertir quantitats indecents de diners, i que provoquen inflació en el mercat. Cada any que passa la posició financera és més delicada.

Qualsevol escenari que no passi per disposar de la meitat dels efectius del primer equip formats a casa o comprats quan estan a punt d’esclatar com a futbolistes serà un fracàs de la planificació esportiva. Què costaria destinar uns 40 milions d’euros per invertir en jugadors poc coneguts, joves, emergents en el seu mercat i amb possibilitats d’esdevenir futbolistes de primer nivell? A quatre milions d’euros es podrien comprometre 10 Marlons. Amb el filial a Segona Divisió A, se’ls pot foguejar, coneixerien el club i el sistema i se sotmetrien a una prova. Només que n’hi hagi 2 dels 10 que acabin sent aprofitables per al primer equip del Barça a mitjà termini ja seria un èxit. Pels 40 milions d’euros que val un André Gomes tens dos reforços que, a més, no necessitarien temporada d’adaptació. I dels altres 8, encara que no siguin aprofitables per al primer equip, només que n’hi hagi dos més que puguin ser futbolistes professionals a Primera Divisió o a alguna de les lligues europees competitives, se’n pot treure rendiment econòmic.

Per tirar endavant una operació d’aquesta índole caldria valentia, una estratègia clara en la planificació esportiva, un planter que torni a funcionar (els resultats d’aquesta temporada auguren certa millora en aquest àmbit) i un entrenador del primer equip que estigui pendent del que passa a sota. I un equip capacitadíssim de tècnics que sàpiguen destriar el gra de la palla i rastregin exhaustivament el mercat per trobar els Marlons del futur. Moltes d’aquestes necessitats estan cobertes. Altres potser es resoldran aviat.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT