Menys càrrega per a la columna vertebral

El Barça afronta a partir de demà 6 partits clau en 21 dies amb els dipòsits més plens que el curs passat

El Barça no va arribar bé al final de temporada l’any passat. L’esquelet principal de la plantilla va arribar fos, carregat de minuts i partits, cosa que li va impedir resoldre, sobretot, l’eliminatòria contra el Roma, en què l’equip va ser esclafat per falta d’energia i de pla alternatiu. Vist amb perspectiva, va ser tanta la necessitat d’Ernesto Valverde d’allargar la ratxa de bons resultats del principi que la columna vertebral va acabar jugant més minuts dels que calien en determinades jornades. La responsabilitat va ser compartida per la poca efectivitat que va tenir l’aportació de la segona unitat. Per als grans partits, el seu paper va ser pràcticament nul.

Aquest, si més no, està sent el diagnòstic que el barcelonisme ha decidit fer vàlid en aquesta segona temporada de Valverde a la banqueta. Que els pesos pesants hagin argumentat també en aquesta línia ha alimentat encara més la teoria sobre el que va afectar en el curs anterior. Encara ressonen les paraules que va dir Luis Suárez en una entrevista al Tu diràs de RAC1 al setembre: “Em penedeixo de no haver descansat contra el Leganés l’any passat. Teníem molts punts d’avantatge i tres dies després jugàvem contra el Roma”, va admetre. El davanter va afegir que tot era fruit del seu desig de jugar-ho tot, però s’autoreceptava més rotacions a partir de llavors. Més selecció en les dates clau del calendari per “estar preparat per als grans partits”. L’uruguaià, a més, va subratllar la importància de gestionar el descans amb els futbolistes de més de 30 anys, una barrera que travessa el nucli dur del vestidor blaugrana.

Gestió oportuna i dirigida als cracs

La teoria quadra amb el que s’està vivint aquesta temporada. Si es fa una radiografia de com està repartint els minuts Valverde enguany, s’activen algunes de les alarmes que es van ignorar l’any passat. L’experiència ajuda a requadrar ara l’Excel, imposant el seny que, potser per gestió de grup o d’egos, fa uns mesos el cos tècnic no va poder aplicar amb tota l’autonomia que hauria volgut. Enguany, per exemple, Luis Suárez ha jugat de moment un 77% del total de minuts, un 3% menys que l’any passat a aquestes altures de temporada. També en aquest tram de primeres eliminatòries de Copa del Rei i jornades abans del retorn de la Champions, ha disminuït un 4% el total de minuts disputats. L’any passat, per entendre’ns, no va rebaixar la càrrega d’activitat en aquest mes de gener i ho va acabar pagant.

Amb Messi, la situació és similar, tot i que està condicionada per la fractura al braç que ja el va tenir aturat un mes i que, en total, fa que hagi disputat un 11% menys de minuts que fa 365 dies. Tenint en compte que a l’horitzó esperen 6 partits en 21 dies i que quatre són desplaçaments d’allò més complicats (San Mamés, Lió, el Sánchez Pizjuán i el Santiago Bernabéu), és una dada que tranquil·litza. Les possibilitats de tenir sempre el 100% de Messi són, si més no des d’un punt de vista estadístic, més altes que l’any passat.

Protecció a Piqué, Busquets i Alba

L’altre nom propi que més s’està beneficiant d’aquest aprenentatge numèric del primer any de Valverde és Gerard Piqué, que durant aquest mes de gener ha reduït substancialment la seva càrrega de partits. Jugava el 88,5% dels minuts i, durant la Copa, ha passat al 77%. L’any passat va assumir el 83% del total de minuts disponibles en aquest mateix tram de temporada. A més, el central ni tan sols té compromisos amb la selecció espanyola, una simplificació més en el seu calendari de desgast.

Hi ha altres casos significatius. Jordi Alba també ha estat protegit en aquestes primeres setmanes de gener, de cara al que queda de competició. El lateral, que estava jugant més del 85% dels minuts amb Valverde (força més que els que havia de disputar la temporada passada), ha baixat al 71%, encara que enguany no té un Lucas Digne que el pugui substituir. També a Busquets se l’està blindant en aquest gener, en què ha participat en només el 54% dels minuts a repartir.

Secundaris més protagonistes

El seu espai l’han ocupat, per exemple, peces com Arthur, Arturo Vidal o Aleñá. Tots tres assumeixen el rol que la temporada passada podien tenir Paulinho, Denis, Aleix Vidal o André Gomes, tot i que estan molt més integrats en la dinàmica que els seus homòlegs. La projecció de minuts que es fa amb el brasiler o el xilè de cara als partits grans que falten els reserva un paper molt més protagonista que el que va tenir, per exemple, el portuguès, que va doblar la seva participació en les cinc primeres setmanes de l’any però va acabar a la banqueta o a la graderia, sense ser considerat per a les grans alineacions. Amb Aleix Vidal, la proporció va ser el triple en la fase Copa del Rei que en la resta de la temporada, quan va desaparèixer de les convocatòries.

No és com ha mogut la plantilla enguany Valverde. En l’últim mes i mig ha implicat el mateix nombre de futbolistes que la temporada passada (21) però ha aconseguit generar una inèrcia que els ha inclòs molt més que anteriorment. Amb més del 40% dels minuts, és a dir, amb moltes titularitats recollides, enguany té 14 futbolistes en dinàmica, mentre que la temporada passada comptava amb només 12: Paulinho i l’onze de gala. Amb Aleñá cada cop més integrat, la il·lusió dels reforços d’hivern (Murillo i Boateng) i l’esperança de recuperar Umtiti per al tram final, l’equació resol una lliçó apresa: al triplet només s’hi aspira si pels títols competeix tota la plantilla. No només l’equip de luxe.