El Milan, un equip que t'empeny a l'anarquia
L'equip italià era el rival que no volia Guardiola. Molts coincideixen en què no és l'equip potent de fa algunes dècades, però lidera la Serie A amb quatre punts d'avantatge sobre la Juventus, segon classificat, i un balanç de gols molt bo
BarcelonaEl Milan no és aquell Milan que espantava. Però segueix sent un Milan perillós. El Barça ja va haver d'enfrontar-se contra l'equip de Massimiliano Allegri a la fase de grups i el record no és gaire positiu: 2-2 al Camp Nou i victòria per la mínima, 2-3 a San Siro. Les sensacions van ser de cert domini blaugrana, posseïdor indiscutible de la pilota, però els de Guardiola no sempre van poder portar el ritme del partit i van acabar entrant en el caos del joc directe i de recorregut dels italians. El 3-4-3 a San Siro no va acabar de funcionar i l'equip va patir moltíssim per controlar el matx.
Allegri aposta per un 4-3-1-2 com a sistema de joc i, en els dos enfrontaments contra el Barça, va explotar el recurs de jugar amb dos puntes per exigir la defensa blaugrana. Si juga Zlatan Ibrahimovic, que ha marcat 26 gols en 30 partits, el perill creix, però les alternatives al suec són també molt perilloses. Al Camp Nou, els primers minuts van ser de patiment per culpa de les curses interiors de Pato i Cassano, sorprenent sempre entre centrals, descontrolats en la basculació amb línia de tres. El seu joc vertical va donar molts problemes al Barça i el va a obligar a córrer. Separat i sense dominar la posició, els blaugranes van entrar en un cert caos que, per moments, va beneficiar els italians.
A San Siro, malgrat que el Barça va ser més rígid i estable, també es van viure moments d'anarquia, de futbol sense control. Sense això, el Barça perd força. L'entrada de Pato per Robinho va tornar a revolucionar l'atac milanista, reforçat per l'energia de Boateng a la mitja punta. La contundència de Van Bommel (sancionat pel partit de l'anada) al mig del camp, sumada a l'experiència de Seedorf, és una altra de les armes italianes, que miren de tapar tots els passadissos interiors amb molt d'ordre defensiu. Quan el Barça pot fer circular ràpid la pilota, però, el Milan no és capaç de seguir el ritme, com li va passar a la tornada contra l'Arsenal a Londres.
La lentitud de la seva defensa és un dels punts dèbils de l'esquadra 'rossonera', però sobreviu perquè domina a la perfecció l'art de replegar-se prop de la frontal per protegir Abbiati. Zambrotta i Abate són laterals que es tanquen molt. Junts, Nesta i Thiago Silva semblen centrals segurs, sobretot en el joc aeri.
A la Serie A, el Milan lidera la classificació amb 57 punts, quatre més que la Juventus. Els italians han marcat 55 gols i només han encaixat 22. Han guanyat 17 partits, empatat 6 i perdut 4.
