Old Trafford, l’estadi de les estàtues amb vida

Enviat especial a ManchesterL’11 de març del 1941 els habitants de Manchester van dirigir-se, obedients, als refugis antiaeris. El Regne Unit lliurava la Batalla d’Anglaterra, amb els pilots de la RAF defensant com podien l’espai aeri dels bombarders de la Luftwaffe alemanya, que anava bombardejant el Regne Unit. Aquella nit de l’11 de març la notícia va córrer ràpidament: havien bombardejat Old Trafford. Però l’estadi es va aixecar, d’aquell cop, tot i que el United va acabar jugant uns mesos al camp del City. Com bons veïns.

El Teatre dels Somnis, tal com va ser batejat per Bobby Charlton, porta més 109 anys encenent els cors dels aficionats del Manchester United al barri d’Old Trafford, al sud de la ciutat. Inaugurat el 19 de febrer del 1910, aquest estadi explica la història d’una ciutat que ha vist com un equip de futbol esdevenia el seu millor ambaixador. Fundat amb el nom de Newton Heath, el nom d’una barriada al nord-est de la ciutat, per treballadors dels ferrocarrils locals, el Manchester United va acabar abandonant els barris del nord, el seu bressol, en part per culpa de la contaminació de la indústria que donava feina als primers aficionats del club. Amb el lideratge de l’empresari del sector de la cervesa John Henry Davies, el club va comprar uns terrenys a Old Trafford, una zona al sud més tranquil·la. Una zona històricament de vil·les victorianes, tot i que les dècades anteriors a l’arribada del futbol estaven naixent zones industrials gràcies a l’existència del canal de Bridgewater. La vila de Manchester, clau en la Revolució Industrial, va acabar de canviar quan es va apostar per construir una xarxa de canals per poder controlar el transport sense dependre dels ports com Liverpool. Motiu pel qual tant a l’escut del Manchester United com al del Manchester City hi ha un vaixell. Manchester sempre es repensa, com Old Trafford, estadi remodelat cinc cops. I el club ja planifica una nova remodelació per convertir l’última tribuna que queda d’un sol pis, baixa, en una de dos, com les altres tres graderies. Per poder seguir creixent, per poder seguir guanyant diners gràcies a una tradició que no és oblidada. Al contrari, és ben present.

L’estadi de les estàtues

A Old Trafford es poden veure diferents estàtues. Una és la que hi ha davant de la graderia est, on es poden veure els membres de la United Trinity, George Best, Denis Law i Bobby Charlton, els tres millors jugadors de l’equip campió d’Europa el 1968. Just davant hi ha l’estàtua de Sir Matt Busby, l’entrenador d’aquells futbolistes. I al costat, en un racó, el monument que recorda l’accident aeri del 1958, en què van morir jugadors de l’equip. La graderia nord porta des de l’any 2012 el nom de Sir Alex Ferguson, amb estàtua a fora. El tècnic escocès, de fet, va inaugurar l’estàtua i el nom de la graderia quan encara entrenava en actiu. La graderia sud porta el nom de Bobby Charlton des de l’any 2016 i l’oest és el conegut Stretford End, on solien trobar-se els aficionats més passionals d’un club que ha sabut fer homenatges en vida als seus herois. Tant Ferguson com Busby com Charlton ho van poder viure, emocionats.