OPINIÓ PREMSA ESPORTIVA

"El Barça va guanyar el clàssic i això és el que compta", les opinions sobre el Barça-Madrid

La premsa esportiva destaca el resultat favorable i les variants ofensives del Barça, exhibides ahir davant del Madrid, i la bona imatge del conjunt de Carlo Ancelotti

Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo': "Els blancs van jugar molt bé el final de la primera meitat i els blaugranes, la segona. El gol de Ronaldo va enfonsar massa el Barça emocionalment i el de Suárez, el Madrid. Els dos equips es van rearmar amb gols, però no és certa aquesta teoria que el Madrid va ser superior".

Josep Maria Casanovas, a 'Sport': "Va guanyar el millor i el pitjor va quedar tocat i enfonsat. Va ser un gran clàssic. Amb un Camp Nou majestuós que va impulsar el seu equip fins a la victòria. Amb una afició barcelonista que va vibrar com en els millors temps. Amb un futbol jugat de poder a poder, amb força, garra i contundència. Amb un àrbitre que no va tenir influència en el marcador. Amb un Barça que va jugar més amb el cap que amb el cor".

Joan Vehils, a 'Sport': "El Barça va guanyar el clàssic i això és el que compta. Ahir, el de menys era l'estil de joc i el decisiu, sumar els tres punts. Per tant, s'ha de felicitar a tots els jugadors i al tècnic per la feina feta".

José Vicente Hernáez, a 'Marca': "Abans del partit jo hagués donat per bo aquest 2-1 perquè encara que no ho sembli, permet al Madrid seguir viu en la Lliga. Al menys té el gol averatge guanyat. Menys dóna una pedra. no li veig moltes probabilitats de guanyar aquesta Lliga, més tenint en compte que a Ancelotti li agrada tirar-les en les últimes jornades, però com que fins la cua tot és bou, s'ha de tenir esperança".

Albert Llimós, a l''Ara': "Mai el Barça s'havia assemblat tant al Madrid, ni el Madrid al Barça. El clàssic d'ahir va tornar a evidenciar que els dos equips avancen per camins oposats, una mutació cap al que ha sigut en essència el seu màxim rival, sobretot els catalans. Si el Barça es mira al mirall hi veu la voracitat i l'ímpetu dels blancs, i si el Madrid buscava –almenys ahir– el seu reflex hi trobava ordre col·lectiu i pilota, molta pilota, que els va fer ser millors durant tres quarts de partit, però que li va ser insuficient per donar un cop d'autoritat al Camp Nou".

Joan Domènech, a 'El Periódico': "Un gol a pilota aturada i un altre d'estratègia. El Barça de Luis Enrique explora altres terrenys que li van tornar a ser profitosos. Va trobar petroli en un desert que creia erm. Va suportar totes les penalitats, agafant-se a la fe i el coratge, i va sobreviure amb un triomf enorme, suficient per sentenciar mitja Lliga, i que hauria pogut ser més gran si l'esgotament no hagués ennuvolat la vista davant Casillas, que no va parar res fins els últims 10 minuts".

Ramón Álvarez, a 'La Vanguardia': "Més efectiu que preciosista, el Barça va exhibir ahir les variants que demanava Martino i que ha sabut treballar Luis Enrique. Una acció d'estratègia a pilota aturada i una pilota en llarg van permetre els blaugrana fer-se amb un partit en el que el Madrid va disposar de varies fases de control de la possessió".