LLIGA DE CAMPIONS

Roma, la ciutat on els futbolistes són tan estimats com els sants

L'amor pel Roma omple els barris d'una ciutat que viu d'esquena als palaus on es mana

La ciutat on els futbolistes són tant estimats com els Sants / ARA

El 28 de gener del 2001 Francesco Totti va fer un gol al Nàpols i el va celebrar aixecant el dit enlaire. La imatge de la celebració va aparèixer a tots els diaris i un grup d'estudiants d'arquitectura, romanistes tots, va tenir una idea. Van imprimir la fotografia, la van fer servir de model i just al costat d'on solien estudiar, en un carreró del barri de Monti, van fer un mural. El van acabar de pintar de matinada i, quan marxaven, les àvies que anaven a comprar els felicitaven, ja que aquell racó amagat havia guanyat vida. Quan al cap de pocs mesos el Roma va guanyar la lliga per tercera i última vegada, els veïns van demanar als joves que fessin més murals per celebrar-ho.

Pocs dies després del títol del Roma, uns seguidors del Lazio van destrossar amb esprai el mural de Totti. Ja han passat 17 anys i, cada tres per quatre, aficionats del Roma refan el mural i, uns dies després, radicals del Lazio el destrossen. "Al final, aquesta relació t'explica com és la ciutat. A Roma la gent és del Roma, i els del Lazio, una minoria, sempre han de fer mal perquè no poden ser protagonistes", deia irònicament Matteo, un dels autors del mural, satisfet perquè la seva obra, coneguda com a 'Murales Totti', apareix a Google Maps i algunes guies. Ara mateix, però, el mural està tacat, tot pintat de negre. "Roma és una ciutat popular, cridanera. Molts turistes pensen en els palaus i el Vaticà, però l'ànima romana és als carrers. No és una ciutat rica. I malgrat tenir el Vaticà i centenars d'esglésies, és una ciutat pecadora i pagana. Així que els veritables herois dels romans són actors de comèdies com Alberto Sordi, cantants i futbolistes", explica l'escriptor Andrea Cardoni.

Caminar per Roma és estimar 'la' Roma, en femení, com se'n diu d'aquells carrers amb tons ocres i vermellosos, els colors de la ciutat, quan cau el sol. Els últims anys, la imatge de Totti, el millor jugador de la història del club, l'home que va rebutjar ofertes del Madrid per no marxar de l'equip de la seva ciutat, ha omplert els murs. La imatge d'ell celebrant un gol el dia que va guanyar la lliga el 2001 es pot veure en un mur del barri de Garbatella, un dels barris considerats el cor del romanisme, juntament amb Testaccio. Al barri natal de Totti, Porta Metronia, l'Ajuntament va autoritzar un artista a fer un retrat gegant de Totti als murs de l'escola Pascoli, al carrer Sibari. I fa pocs dies, l'artista català TVBoy, aquell que va imaginar un petó entre Messi i Cristiano Ronaldo a les parets de Barcelona, va posar unes imatges de Totti com si fos Sant Francesc d'Assís al centre de la ciutat. Malauradament, va durar pocs dies. "A Roma hi ha menys respecte que a Barcelona", es queixava a les xarxes.

"Roma parla als seus murs. Als seus bars i mercats", raona Cardoni. "La meva ciutat m'estima tant que no la puc trepitjar", reflexionava fa uns anys Totti. "Si vaig al centre, tothom vol fer-se una foto amb mi i no puc respirar. A vegades un amic em porta amb una moto. I jo darrere, amb un casc, puc veure la ciutat bé, perquè és tan bonica que la necessito veure", deia Totti. Les pintades i els bars amb imatges del Roma es poden veure a tot arreu, però especialment als barris de Testaccio i Garbatella. A Testaccio, de fet, hi ha una iniciativa per recuperar l'històric camp del Roma dels anys 30 i 40, ara convertit en un descampat on viuen immigrants sense papers. "Per als romanistes, seria bonic recuperar aquest camp, encara que fos per al juvenil. Així com seria bonic deixar de jugar a l'Olímpic", diu Cardoni. "Aquest estadi és al nord, en uns barris freds, una de les poques zones de la ciutat on hi ha més gent del Lazio. Va ser un estadi construït durant el feixisme i encara s'hi poden veure símbols de Mussolini. Per als romanistes és massa lluny, massa al nord", es queixa tot recordant que l'actual directiva planeja fer un estadi al sud, a la zona d'un vell hipòdrom.

En una ciutat plena de museus i art, per a molts romans, una manera de definir la 'romanità' és a través de tres eixos: "El menjar, la música i el Roma", com va arribar a dir l'actor Alberto Sordi, gran aficionat del club, com ho és ara Alessandro Gassman, fill de Vittorio Gassman, que jugava a bàsquet. La música va unida al Roma i, en aquest cas, és clau el barri del Trastevere. "Com passa a tots els de la ciutat, a Trastevere cada cop costa més poder-hi viure, ja que els preus no deixen de pujar per culpa dels apartaments turístics. Aquest barri, però, és un dels cors de Roma", diu el periodista Valerio Curcio, del diari 'Il Romanista', amb seu precisament en un Trastevere que va fer-se famós als anys 60 i 70 quan hi van començar a destacar molts músics i cantautors, com Francesco De Gregori, Lucio Dalla i Antonello Venditti, el cantant que va escriure el 'Roma, Roma, Roma', l'himne del club. Venditti, amic personal dels jugadors, també va escriure el 'Grazie, Roma', la cançó que sona quan s'acaben els partits. Va ser el 1983, quan el Roma va guanyar la seva segona lliga, que el president Dino Viola, un polític de dretes, va veure's obligat a acceptar que l'himne del club fos obra de Venditti, malgrat que ell no ho volia, ja que el cantant era d'esquerres. S'estimava més 'Forza, Roma', de Lando Fiorini. Un cançó fluixota. El vídeo que Venditti va fer aquell 1983 per celebrar la lliga, per cert, és imperdible: tocant al Colosseu i per carrers amb banderes del club, amb una estètica discutible. Venditti va tornar a cantar la cançó el 2001, per celebrar la tercera lliga romanista, en una cèlebre festa al Circo Massino davant de més de 200.000 persones.

"Un cop algú va portar al camp una pancarta que deia "'Magno, bevo e tifo Roma'" [Menjo, bec i animo el Roma]. Crec que és un bon resum de què és aquest club per a nosaltres. Un club popular", diu Cardoni. De fet, també és normal veure una bandera amb la cara d'Alberto Sordi menjant un plat d'espaguetis al film 'Un americano… de Roma' del 1954. "A Roma hi hem vist passar generals, polítics, dictadors, emperadors, papes… De tot. Per aquesta raó el romà, en el fons, sol burlar-se de qui mana i només idolatra els qui són com ells: Totti i Alberti Sordi", conclou Cardoni.