“Rosell no podria fugir, és molt conegut”

BarcelonaL’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell ha demanat a l’Audiència Nacional poder sortir de la presó de Soto del Real, on va entrar el 26 de maig acusat de formar part d’una organització criminal que evadia impostos i cobrava comissions il·legals, argumentant que no podria escapar-se ni amagar-se, ja que ell és una persona coneguda “en qualsevol part del planeta”.

En un escrit enviat a l’Audiència Nacional, l’equip d’advocats de Rosell, liderat per Pau Molins, demana que revoqui la decisió de la magistrada Carmen Lamela, que el 25 de maig va enviar a presó sense fiança l’expresident blaugrana, ja que va considerar que existia risc de fuga i que pogués destruir proves en cas de sortir en llibertat. Rosell ha estat acusat d’haver-se quedat 6,5 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals d’amistosos de la selecció brasilera de futbol, dins d’un cas més gran iniciat per la justícia nord-americana que investiga la corrupció al futbol, al voltant tant de la FIFA en general com de casos més concrets, com ara el futbol brasiler.

Els advocats esperen poder aconseguir que Rosell recuperi la llibertat abans del judici, o com a mínim que pugui estar en arrest domiciliari, i recorden que és una persona molt arrelada a Catalunya i una personalitat pública. “La identitat deRosell, en virtut de la seva recent condició de president del FC Barcelona, és coneguda per la majoria de ciutadans arreu del planeta, cosa que impossibilitaria la seva desaparició d’Espanya”, expliquen els advocats, que, de fet, han sol·licitat que el passaport de Rosell sigui retirat si convé, per evitar la sospita que tingués la idea de marxar a països on ha fet negocis durant els últims anys, com el Brasil o Qatar, ja que per viatjar a aquests estats cal el passaport. “Una fuga de Rosell seria senzillament impensable”, ja que suposaria “renunciar a una cosa tan preuada com la proximitat amb la seva dona, filles, germans i pares”, i amb el seu patrimoni, que en més del 95% és a Espanya “i només una ínfima part a l’estranger”, afegeix aquest escrit.

Un intermediari legal

Els advocats van aprofitar aquesta petició per recordar la innocència del seu client, argumentant que l’acusació que forma part d’una organització criminal, és “absolutament aventurada i sense cap raonabilitat”, ja que Rosell no hauria cobrat mai cap tipus de comissió il·legal ni hauria blanquejat fons i que els ingressos rebuts per una empresa mercantil seva amb seu a Andorra “responien exclusivament a la remuneració percebuda pels serveis -legals fent d’intermediari-” de la companyia saudita ISE, una empresa que va obtenir els drets televisius de dos partits jugats per la selecció brasilera. Segons els advocats, gràcies a Rosell la Confederació Brasilera de Futbol (CBC) va obtenir pels drets audiovisuals d’aquests dos partits de la selecció brasilera “ingressos molt superiors -gairebé el doble per partit- dels que percebia anteriorment”. En concret, el recurs detalla que la CBF va passar de cobrar 0,6 milions de dòlars per amistós de l’empresa Traffic a percebre 1,1 milions de dòlars de la saudita ISE gràcies a la intermediació de Rosell: “Als profans en matèria esportiva ens poden sorprendre les elevades quantitats econòmiques que es mouen en el món del futbol professional i el fet que algunes s’abonin a través de paradisos fiscals. Però d’aquí a presumir automàticament que aquests fons provenen de conductes delictives, hi ha una diferència molt gran”.

La magistrada, per la seva banda, va defensar que Rosell i el llavors president de la CBF, Ricardo Teixeira, van embutxacar-se diners il·legalment.