Quins són els perills del Santos?

YokohamaEl Santos viu de la sagrada tradició de bon futbol que va imposar la generació dels anys 50 dels "Meninos da Vila", amb Pelé d'estendard. Durant els darrers anys però, ha recuperat el nivell perdut amb alguns títols, una primera final de la Libertadores perduda amb el Boca Juniors i finalment el títol d'aquest any superant el Peñarol de l'Uruguai a la final (0-0 a Montevideo i 2-1 a Rio de Janeiro).

Muricy Ramalho, experimentat tècnic del "peixe", sol apostar per un 4-3-1-2 amb Ganso de mitjapunta i Neymar i Borges en atac. Un dels punts febles és la seva defensa, massa lenta amb l'excepció del lateral Danilo, un jugador amb un estil com el de Dani Alves: ofensiu, amb arribada i gols de falta, com el que va fer a les semifinals. Els centrals són alts però lents, i poden patir amb el joc ràpid blaugrana.

La defensa del Santos de fet, necessita de la feina dels migcampistes, que defensen molt i ajuden a recuperar pilotes que envien als homes d'atac. Elano, qui ha tornat al club després del seu periple a Europa. Henrique (fitxat del Cruzeiro) i Arouca són el cor de l'equip. Arouca és qui té més nivell i connecta amb el mitjapunta, Ganso, l'estrella de l'equip només per sota de Neymar. És el jugador més d'equip, que treballa pel col·lectiu, té visió de joc i xut. I en atac, Neymar, qui juga amb llibertat amb tendència a caure per l'esquerra, i Borges, golejador arribat del Sao Paulo.

El porter, Rafael, és una mica inconstant, però ha rendit bé sota pressió i ja ha estat convocat amb la selecció. està gens malament per a un defensa.

En resum, un equip físicament dur, que pressiona i ofega molt i li agrada córrer molt del mig del camp en endavant, amb Neymar com a geni que sol aparèixer els dies importants i pot inventar-se gols on pocs el saben veure. Un equip que vol atacar però que no ho fa amb la pilota sempre als peus, doncs i agrada recuperar i colpejar ràpid a la contra.