Sergi Roberto Especialista al Bernabéu

El jugador de Reus, que competeix amb Paulinho i Semedo en dues posicions, és la gran incògnita de l’onze titular de Valverde per jugar contra el Madrid

La carrera de Sergi Roberto anirà sempre lligada al PSG, però no s’entendria sense el Madrid i, sobretot, el Santiago Bernabéu. El futbolista de Reus va fer un pas endavant el curs passat. Ja no és l’eterna promesa que alguns es miraven amb recel per la seva timidesa, sinó un futbolista de 25 anys que se sent important dins un vestidor exigent i ple d’estrelles. Aquest canvi de rol dins el grup, però, no li garanteix ser un fix a l’onze titular d’Ernesto Valverde. De fet, tot i que en números absoluts està entre els 8 futbolistes de camp més utilitzats, la seva presència dissabte al Santiago Bernabéu és una incògnita. És el gran dubte de l’onze titular: podria jugar al lateral dret, deixant fora Nélson Semedo, o bé convertir-se en el quart migcampista, en competició amb Paulinho.

Analitzant els precedents, Roberto tindria més opcions d’ocupar el carril dret, ja que a la medul·lar només hi ha jugat 8 estones amb Valverde, la meitat com a titular, i únicament hi ha completat els 90 minuts en dues ocasions, totes dues al mes d’agost. En canvi, al lateral hi ha jugat 11 partits, tots menys un sencers. Qualitativament no hi ha dubte, però ni a la Supercopa ni als grans partits d’aquest curs en què el Barça ha jugat com a visitant ha sigut una opció real per al lateral. Contra el Madrid, a l’agost, el tècnic basc va posar Aleix Vidal per davant seu. A la tornada sí que el va fer jugar a la banda, però com a migcampista, amb un 3-5-2 desconegut fins llavors. Al Wanda Metropolitano, l’altra gran prova de foc a domicili, Semedo va ocupar aquesta posició fins a l’hora de joc, quan va ser substituït per Roberto, que va ajudar a canviar la dinàmica d’un Barça que va anar de menys a més. Contra el Juventus i el València, en canvi, no hi va haver debat per la lesió muscular que va deixar el reusenc un mes fora dels terrenys de joc.

Tot i no ser dels indiscutibles de Valverde, l’entorn del futbolista assegura que està en un moment de molta “confiança”, i que el cos tècnic també li ha transmès aquesta sensació. Roberto es va plantejar fa uns mesos el seu futur, i volia que el club li deixés clar que seria una peça important. A més tenia -i encara té- una clàusula llaminera: 40 milions, que el Chelsea estava disposat a pagar. Aquest any els dubtes s’han esvaït. La renovació és a la recta final, tot i que no se signarà fins al 2018. Encara falta concretar la clàusula, i el seu entorn assegura que el Barça encara no ha posat sobre la taula els 10 milions bruts que es reclamen, però malgrat que la secretaria tècnica segueix buscant migcampistes, Roberto seguirà al Camp Nou. I ho vol fer sentint-se important també en els grans escenaris. I més en un com el Bernabéu, un estadi que l’ha marcat.

Precisament va ser a la Castellana on Pep Guardiola el va fer debutar a la Champions quan tenia 19 anys. Va jugar els últims minuts en la victòria 0 a 2 d’un Barça liderat per Messi, autor d’un gol després d’agafar la pilota a quaranta metres d’Iker Casillas. Al Bernabéu, en l’històric 0 a 4 del 2015, Roberto va suplir l’argentí en la posició de fals extrem, i l’any passat la seva potència va tornar a desactivar l’entramat defensiu blanc amb una conducció de camp a camp que va permetre al Barça guanyar 2 a 3 a l’últim sospir.

La seva participació en el partit de dissabte dependrà en gran mesura del que busqui el tècnic basc, de quin protagonisme pretén que tingui el Barça contra un equip dominador com el Madrid. En el cas del lateral, la seva absència respondria sobretot a qüestions defensives, en què la velocitat de Semedo pot decantar la balança de la seva banda. En el cas de la medul·lar, el seu perfil és radicalment oposat al de Paulinho. El jugador català és més disciplinat -té un percentatge de fiabilitat en la passada del 92%, només superat pels centrals Umtiti i Vermaelen-. Roberto, a més, entén millor el joc posicional, après des que va aterrar a La Masia amb 14 anys, mentre que Paulinho destaca per la seva capacitat de trepitjar àrea rival, molts cops apartant-se de la sala de màquines del joc culer. El nombre d’intervencions per partit -20 més de mitjana del català- explica la diferència entre tots dos. El de Reus és el tercer millor assistent de l’equip i el segon en l’un contra un. Amb ell al camp, Rakitic jugaria per dins, i ell ajudaria a tancar les pujades de Marcelo. El Barça, en canvi, perdria el factor sorpresa de Paulinho, un futbolista clau en la pressió alta, molt poderós en l’estratègia, amb xut llunyà i, sobretot, gol.