Quique Setién ha tardat poc més d’una setmana a descobrir el que els culers ens temíem. Si el dia de la presentació es va mostrar convençut que no li costaria infondre al seu equip els matisos necessaris perquè jugui a la seva manera, ahir ja va admetre que té feina perquè els seus homes es despleguin com un tot. De fet, les explicacions detallades del tècnic sobre els mecanismes que cal afinar em van sonar a petició d’un cert marge de maniobra arran de les crítiques pel pobre partit que va fer el Barça a Eivissa.

Un dels aspectes que va reconèixer que no li serà fàcil, com ja passava amb Valverde, és la pressió després de pèrdua. Diu Setién que és qüestió d’ordre i d’interpretació, però ho va rematar amb una conclusió realista: va dir que, si no la milloren, els penalitzarà contra equips de més nivell que el Granada o l’Eivissa.

En canvi, l’entrenador va semblar prou tranquil a l’hora d’abordar la falta de profunditat que ha mostrat un equip que a mitja temporada encara la transició des de la verticalitat cap a un registre més endreçat i sòlid. Des de la seva mirada, que comparteixo, quan el Barça no només faci mil passades sinó que, a més, aconsegueixi fer-les a un ritme alt, li serà més fàcil superar els rivals i arribar més sovint a porteria, però així i tot no es va estar de dir que no disposa d’un davanter centre nat i que Griezmann és una altra cosa.

En definitiva, la didàctica roda de premsa d’ahir confirma -això també ho sabíem- que ningú no fa miracles en deu dies i que cal tenir paciència, una actitud -i m’hi poso al capdavant- contracultural en els nostres dies. I tenir-ne, a l’espera que les expectatives generades i la proposta anunciada donin els seus fruits, no treu que puguem reconèixer que a Eivissa vam tornar a veure el Barça inoperant i sobrat que no s’hi posa fins que té el marcador en contra.

A més, trobo que la sinceritat i la convicció de Setién contrasten amb el to distant que fan servir els futbolistes quan es refereixen a la nova etapa. Dimecres vam sentir Griezmann desmarcar-se del relleu a la banqueta afirmant que el vestidor no l’havia demanat pas i dijous va ser De Jong, en teoria un dels que haurien d’estar més il·lusionats amb el nou registre, qui va dir que la proposta de Setién és la mateixa que la de Valverde, perquè és la del Barça. I, malgrat tot, Setién afirma que van pel bon camí. Avui, després de dos oportuns partits de nivell de pretemporada, ho hauríem de començar a albirar a Mestalla.