Barça

Setién guanya temps en un Barça en crisi

Bartomeu veu el tècnic capacitat per seguir amb el projecte i vol rebaixar tensions amb el vestidor, però als despatxos hi ha discrepàncies

Quique Setién no sap si arribarà al partit del 8 d’agost contra el Nàpols. El tècnic, que amb 61 anys va dirigir el seu primer partit a la Champions el febrer passat, potser no serà a la banqueta per dirigir la tornada. Josep Maria Bartomeu no vol prendre decisions en calent. El president veu el tècnic, amb qui es va reunir, capacitat per seguir amb el projecte i vol rebaixar tensions amb el vestidor, però no descarta un canvi a la banqueta. L’entrenador dirigirà l’equip diumenge a Vitòria, però als despatxos del Camp Nou hi ha discrepàncies i no es descarta que sigui destituït la setmana que ve si hi ha un recanvi a punt. El tècnic del filial, Francesc Xavier Garcia Pimienta, no acaba de satisfer Eric Abidal, director tècnic. I aconseguir que Xavi Hernández canviï d’opinió per repetir una jugada mediàtica com van fer en el bàsquet amb Sarunas Jasikevicius, sembla complicat.

Josep Maria Bartomeu ha de jugar les seves cartes per garantir un últim any de mandat sense mocions de censura. És el mateix mantra que va assegurar-li l’èxit de la candidatura del 2015 amb la celebració del triplet de Luis Enrique. El cas Neymar, la gestió del seu relleu amb Coutinho i Dembélé, el pes de les necessitats econòmiques en les decisions futbolístiques i els afers mediatitzats com el Barçagate assenyalen el seu mandat. Bartomeu necessita que el focus torni a la gespa. El tram final de Lliga, arrodonit amb les declaracions de Leo Messi, demana un cop de volant dràstic. El màxim dirigent va gastar-ne un al gener, quan la junta directiva va prescindir d’Ernesto Valverde després de la derrota a les semifinals de la Supercopa d’Espanya per reconduir un moment esportiu que titllaven de caduc. Llavors el club feia el traspàs de poders amb Quique Setién per intentar aspirar a la Champions. La seva era l’opció de l’estil, d’entendre el futbol des de la combinació i donar sentit a l’ascensor entre La Masia i el primer equip utilitzant el debut d’Ansu Fati com a precedent. Però ni Setién ha estat valent, ni s’ha guanyat la confiança dels tècnics, ni era la primera opció. Ja aquell gener, els jugadors preferien Xavi, que va entendre que encara no era el moment. Messi, sense amagar-ho gaire, va criticar la manera de gestionar aquells fets quan va afirmar dijous que “des del gener tot ha anat malament”. Per portar Setién, hauria preferit seguir amb Valverde, doncs. I si calia canviar, valia més fer-ho amb el relleu pactat. Setién va arribar dient: “Només puc garantir una cosa: el meu equip jugarà bé”. La idea era guanyar i convèncer per allunyar-se de les dinàmiques de l’etapa Valverde. Bartomeu de passada intentava acostar-se a l’ADN de Johan Cruyff després de la negativa de Xavi, Koeman o Mauricio Pochettino. La varietat del càsting va evidenciar que no hi havia un full de ruta clar per garantir els resultats i, com a conseqüència, l’estabilitat institucional.

El futur de Messi

Però Setién no ha pogut executar el seu pla. El vestidor s’ha imposat. El tècnic ha fet només ajustos, no pas una revolució per definir una proposta guanyadora sòlida. El Barça ha tingut estones de bon futbol, però massa puntuals i, amb les dades a la mà, aquest és el pitjor Barça dels últims 12 anys. Des d’aquell 2008 que és, fins ara, l’últim que va acabar la temporada en blanc. Aquest any li podria passar el matex si no guanya la Champions. I tot plegat, amb el futur de Messi per decidir. El seu sistema de renovacions, any a any, afegeix un escull més a Bartomeu, que no vol convertir-se en el president que hagi d’explicar que marxa el millor jugador de la història. La relació és estrictament professional, perquè s’hi veu obligat fins que no vulgui estar-hi. La Lliga de Campions acabarà de fer el diagnòstic.