Ernesto Valverde no se’n vol anar

Sant Joan DespíErnesto Valverde arribava al Camp Nou l’estiu del 2017 pocs dies després que la directiva li assegurés que podria comptar amb Neymar i que es fitxaria Verratti. Aquest estiu passat li van dir que Griezmann seria jugador del Barça. Cap de les tres promeses s’ha complert. Malgrat això, el Txingurri no s’ha rebel·lat de portes enfora i sempre ha mantingut un missatge institucional. Fins i tot després de saber que una bona part de la directiva el volia fer fora pel que va passar fa un any a Roma. Ara la situació és gairebé la mateixa, després del desastre de Liverpool. Tot i així, el discurs de Valverde continua sent serè, ni carrega ni fa insinuacions contra els que manen o juguen. És un home de club. Dels que agraden a la junta. I també dels que agraden al vestidor. I ell vol continuar sent un home de club al Barça.

Quatre dies després de l’eliminació a Liverpool -un partit que no ha tornat a veure, confessava-, Valverde sortia a donar-ne més explicacions. Era en la prèvia d’un Barça-Getafe intranscendent per als blaugranes, però vital per als madrilenys. Encara que del partit en si se’n va parlar ben poc. Perquè el que hi havia damunt la taula era el futur de Valverde. I si continuaria a la banqueta del Barça o hi hauria recanvi. La versió del Txingurri és que es vol quedar, que té contracte en vigor i que se sent “amb forces” per continuar un any més. Tot i l’enrenou per com va quedar eliminat l’equip de la Champions, assegura que té el “suport” del president i creu que aquesta plantilla, qüestionada per l’entorn, encara té recorregut i capacitat per “il·lusionar” l’afició. Com a mínim en el futur immediat. O sigui, la temporada vinent. Per això, tot i que una mica molest, va passar de puntetes per la decisió de Suárez d’operar-se ja de les molèsties al genoll i no esperar a la final de Copa -“Si s’ha d’operar s’ha d’operar”-, i va defensar a ultrança Ivan Rakitic per haver-se deixat fotografiar a la Feria de Abril l’endemà de caure a Liverpool -“Esclar que pot sortir al carrer, dubtar de la seva professionalitat per una fotografia no em sembla just”.

Valverde es va encarregar de fer de bomber. Al seu estil. “Esclar que em veig amb forces per continuar. No penso amagar-me sota una pedra”, deia el tècnic, que va renovar amb el club al febrer. De fet, afegia que no tenia por que el fessin fora, i que “va parlar amb el president Bartomeu” dijous i aquest últim li va transmetre el seu “suport”. “Li vaig preguntar com estava i em va dir que com sempre. L’altre dia li feia una broma: era com a la pel·lícula de La gran evasió, quan Steve McQueen es volia escapar i sempre l’enxampaven. Soc allà, a la cel·la de càstig”, rematava, atrevint-se a fer broma malgrat la situació tensa que es viu aquests dies al club.

Fer pinya i pensar en la Copa

Més enllà del suport explícit del president, Valverde sap que el futbol té poca memòria i que tot pot canviar depenent dels resultats. I encara més sabent, com sap ben bé, que una part important de la directiva el vol destituir. O que les dues Lligues i dues finals de Copa en dos anys no són suficients per a un club i una afició que estaven disposats a sacrificar l’estil a canvi de guanyar la Champions. Ara s’ha esvaït el somni europeu, però la temporada no s’ha acabat. Queda la Copa, un títol menor per a alguns però que, si s’aconsegueix, seria la cinquena seguida i significaria el segon doblet consecutiu. “Espero que l’afició ens ajudi a aixecar-nos. I mostrar-nos d’una manera diferent del que esperen els nostres enemics, que volen que ens piquem entre nosaltres”. Valverde és el gestor del Barça. Com a mínim fins a l’estiu.