Víctor Font vol que Xavi Hernández sigui el seu entrenador

BarcelonaSegons el calendari, i si no hi ha un avançament, les eleccions a la presidència del Barça no seran fins al 2021. Però ja hi ha alguns socis que preparen els seus projectes de cara al futur. Un d’ells és Víctor Font. Aquest empresari del sector de la comunicació ja va anunciar l’estiu passat que tenia intenció de ser candidat als pròxims comicis, siguin quan siguin, i ahir desgranava les línies mestres del seu projecte davant de 600 socis i barcelonistes a l’auditori Axa de Barcelona.

No va ser la presentació d’un equip directiu, sinó del seu model de treball. Tampoc va ser una presentació farcida de noms propis, encara que, el que sí que va esmentar, va ressonar amb força: Xavi Hernández. El precandidat va assenyalar el migcampista de Terrassa com el seu entrenador ideal. “Estic parlant amb ell per convence’l que lideri el projecte futbolístic”, va dir Font. Un projecte que, al seu parer, s’ha de muntar “amb els millors barcelonistes” perquè sigui possible. I l’exblaugrana, actualment acabant la seva carrera futbolística a Qatar, és un d’ells.

Xavi encara no ha donat el sí definitiu, tot i que sentint parlar el precandidat, fa la sensació que l’acord és molt proper. Com tampoc li han donat el sí definitiu alguns altres noms propis que s’enrolaran a la seva candidatura, però Font va avançar que bona part d’ells seran coneguts per al gran públic. I és que, en el seu model de gestió, que considera “revolucionari”, els futbolistes que han passat per la gespa del Camp Nou hi tindran un pes important, com a mínim en l’apartat esportiu. “Voldria que el màxim nombre d’esportistes que coneixen i han viscut el model Barça treballessin per al club, cadascun des del lloc on pugui contribuir millor a l’èxit de l’entitat”.

Font desgranava cadascuna de les seves propostes en una conversa amb Antoni Bassas. Una presentació que volia transmetre un punt de romanticisme per al Barça, però a la vegada projectar una imatge de modernitat. L’acte començava amb una intervenció del grup de jazz Ignasi Terraza Trio, i s’acabava amb l’humor i les imitacions de l’actor Oriol Cruz. L’última d’elles, improvitsada –o això va dir l’actor–, imitant-lo.

“Igual com Cruyff va canviar el joc al camp, cal revolucionar el model de gestió”, explicava el precandidat. Uns canvis que passen per modificar el model de junta, redefinir el model d’ingressos i garantir una gestió esportiva que, a banda de preservar el model Barça, també estigui preparada per gestionar el relleu generacional que suposarà el comiat de Leo Messi. “Redefinirem de dalt a baix com es prenen decisions al club, i qui les pren”. I això, insistia, “garantint que la propietat sempre sigui dels socis”. Uns socis a qui pretén donar més poder, no només facilitant el vot electrònic per tenir millor participació als comicis, sinó sent consultats periòdicament per qüestions com el model de samarreta que vestirà el primer equip les properes temporades. O que també voldrà incentivar perquè vagin l’estadi amb una modificació del Seient Lliure i de les condicions de l’abonament, que serà més econòmic per a aquells aficionats que vagin regularment al Camp Nou, i més car per als que ni hi van ni alliberen.

Renovar el model directiu del Barça

A nivell directiu, Font proposa que la junta directiva passi a organitzar-se com un consell directiu. “El model actual es basa en algú a qui li fa il·lusió ser president i que es rodeja d’empresaris amb capacitat d’avalar per acompanyar-lo. És l’únic requisit. Però resulta que aquests empresaris, que tenen èxit en el seu sector, poden no estar preparats per prendre direccions en la gestió d’un club com el Barça”. Per això pena en tres tipus diferents de consellers -o directius- que han de ser a la presa de decisions. D’entrada, que el vicepresident esportiu sigui un exjugador. Després, gent amb coneixement dels apartats audiovisual, tecnològic i d’entreteniment, que “és on es mou el Barça, avui dia”. I, per últim, consellers que tinguin experiència en la gestió amb federacions i estaments internacionals. És aquí on Font obria la porta perquè els expresidents del club poguessin entrar ‘de facto’ com a assessors de la junta, pel seu bagatge al capdavant del club.

L’altra gran pota del seu projecte és l’apartat econòmic, que considera “obsolet”. Encara que “s’estant optimitzant molt bé els recursos” -el Barça és el club que més factura-, creu que el model “ha arribat al seu topall”, i posava d’exemple que “des de fa un parell d’anys, s’ha de vendre jugadors per una quantitat considerable de diners per quadrar els números”. Font creu que en el futur caldrà “competir contra clubs molt més rics”, que tenen al darrera estats o que estan finançats pels petrodòlars, i pensa que l’única manera de fer-hi front és vendre serveis directament als milions d’aficionats del Barça que hi ha arreu del món. Diners que serviran per garantir que el club podrà fitxar els millors futbolistes –sense menystenir la Masia–, però també “afrontar sense riscos econòmics” projectes clau com l’Espai Barça.

Experiència electoral

Aquest empresari, nascut a Granollers el 1972, i que actualment viu a Dubai -o "a un avió", com diu sovint fent broma-, té previst instal·lar-se properament a la seva ciutat natal per centrar-se en el seu projecte com a presidenciable del Barça. Una opció on ja hi està familiaritzat, ja que va ser voluntari a les eleccions del 2003 a la junta guanyadora de Laporta, i assessor a les del 2010 amb Marc Ingla. En tots dos casos, hi va arribar de la mà d'Ingla i Ferran Soriano, empresaris amb els que treballava des de feia anys. El 2015 va decidir muntar el seu propi equip, però després d'anunciar la intenció de presentar-se, va fer-se enrere perquè necessitava més temps per consolidar el projecte. "Si alguna cosa vaig aprendre és que no n'hi ha prou amb cinc mesos per muntar una candidatura". Després d'anys de treball, Font surt a la llum amb el seu projecte i té previst fer diferents actes arreu del territori per donar-se a conèixer entre els socis. I és que, com resumeix un membre del seu equip de treball, "potser és molt conegut en el món empresarial i de la comunicació, però és un desconegut per als socis que, en el futur, l'han de votar".