BARÇA

Xavi i Iniesta, 11 minuts junts des d'Anoeta: la proposta discursiva de Luis Enrique

Luis Enrique ha aconseguit evolucionar l'estil del Barça sense vulnerar-lo, atorgant a l'equip l'efecte sorpresa que havia perdut les últimes temporades

Xavi i Iniesta, Iniesta i Xavi. Innegociables en l'11 del Barça de l'última dècada, intocables de l'equip més tocador de l'època, imprescindibles d'un conjunt hipnotitzador, dominador i controlador. En definitiva, pedres filosofals d'un estil concret, tancat, inassequible per gairebé la totalitat de la resta de migcampistes del futbol mundial.

Des d'Anoeta, tal com recorda el diari 'Sport', només han estat junts damunt del terreny de joc durant 11 dels 1260 minuts disputats. Un 0,8% dels minuts totals que ha jugat l'equip des de la convulsa desfeta davant la Reial Societat. Xavi i Iniesta, eren paradigmes d'un projecte. Un mig camp sense ambdós junts era, pràcticament, blasfèmia. El Barça ha evolucionat.

El futbol no és etern. Els rivals estudien al mil·límetre els automatismes fins que entenen l'equació. Aleshores, simplement, l'aniquilen amb propostes tàctiques fetes única i exclusivament per anul·lar la iniciativa que proposa un estil com el del Barça de Xavi i Iniesta. Quan això passa, cal un remei.

Ho va intentar Guardiola en la seva última temporada, Tito va proposar un joc més directe i el Tata Martino no va gaudir de la confiança suficient com per provar-ho. De totes maneres, van intentar aplicar variants sense tocar cap peça. Xavi i Iniesta, Iniesta i Xavi seguien duent la batuta.

Luis Enrique, però, ha arribat amb una proposta discursiva. L'entrenador té clar que el joc del Barça requereix modificacions, matisos. La fórmula anterior ja estava explotada, no quedava or a la mina. Per aconseguir una metamorfosi, però, cal modificar plaquetes de l'ADN. Els migcampistes de Luis Enrique tenen dues perspectives: la vertical (Rakitic i Rafinha) i l'horitzontal (Iniesta i Xavi). Damunt del terreny de joc, normalment, un de cada.

Xavi, acostumat a conduir el joc del Barça pel perfil dret de la zona de creació, ha passat a l'esquerra on es reparteix els minuts amb Iniesta. La dreta, queda reservada per Rakitic i Rafinha –futbolistes menys estilistes, però amb més recorregut– , que aporten un toc fresc i diferent. Un joc nou, amb capacitat per sorprendre.  L'evolució de Luis Enrique provoca menys control, però a la vegada el joc és menys previsible. L'entrenador asturià ha aconseguit que el Barça sigui capaç de sorprendre sense la necessitat de vulnerar el joc de possessió. El Barça segueix tenint la pilota, però la té diferent.

Més continguts de