Els secundaris també són imbatibles

BarcelonaEl Barça en va tenir prou jugant a mig gas per derrotar el Vila-real i mantenir la ratxa d’imbatibilitat a la Lliga (5-1). Un partit que ja va quedar sentenciat a la mitja part amb els gols de Coutinho, Paulinho i Messi, i que es va rematar a la represa amb dues dianes de Dembélé al tram final, després que els groguets retallessin distàncies amb un gol afortunat de Sansone. Els blaugranes, ja campions, segueixen sense perdre, i a més ho van fer en un enfrontament que va servir perquè els jugadors menys habituals tinguessin minuts i brillessin. Ho van fer els laterals Semedo i Digne i, sobretot, Dembélé, que va posar la cirereta al seu millor partit amb la samarreta del Barça amb dos gols, l’últim dels quals de vaselina.

Va ser un partit del tot rodó per als blaugranes contra un Vila-real que va venir al Camp Nou amb la sensació de tenir la feina feta i sense gaires ganes de brega. I això que als groguets encara els falta un punt per assegurar-se una plaça directa per a l’Europa League. Això sí, devien pensar que ja l’aconseguirien o bé per inèrcia o bé en els dos partits que els queden de Lliga. Els groguets van optar per esperar al darrere i endreçar-se, mentre que el Barça va sortir a tenir la pilota i jugar amb paciència esperant poder fer mal. I sense fer un partit extraordinari, a còpia d’insistir, va trobar el camí de la victòria amb comoditat.

Amb la Lliga decidida, en un partit entre setmana i un horari que no acabava de ser del tot bo per als aficionats, l’estadi oferia un aspecte més aviat pobre: només 54.743 espectadors, la tercera pitjor entrada de la competició. Això sí, els aficionats van acabar passant-s’ho bé amb un Barça que es va prendre el partit seriosament i que, malgrat no ser una piconadora, va saber treure petroli quan tocava i on tocava.

Passat el clàssic, el duel contra el Vila-real era ideal per fer rotacions i donar descans als jugadors més carregats de minuts i oportunitats als menys habituals. A banda del porter Cillessen, i de l’entrada obligada de Semedo al lateral dret per la sanció de Sergi Roberto, van sortir d’inici Vermaelen i Digne, a més de Paulinho i Dembélé. Tots van completar un bon partit -Digne amb una assistència i Paulinho fent el segon del Barça-, però qui es va endur més elogis va ser l’atacant francès.

Dembélé va demostrar una vegada més que la majoria dels seus maldecaps es deuen a un tema psicològic: després d’una primera jugada amb èxit es va deixar anar. L’extrem va marxar de tothom en l’acció del primer gol i només el porter Asenjo va impedir que culminés la jugada amb diana. Però Coutinho, atent, no va fallar al refús. Des d’aquell minut, Dembélé no va tenir por i va atacar amb insistència i determinació. Els gols del final, un d’oportunista i l’altre de vaselina, van ser un premi merescut.

Iniesta va jugar d’inici i va ser rellevat al cap d’una hora de joc, però va deixar per al record grans accions de combinació, com la que va permetre que Messi fes el tercer gol: va picar la pilota, va superar la línia defensiva i va habilitar l’argentí perquè rematés la feina amb un toc suau. A la segona part, Messi va intentar tornar-li el favor però la rematada forçada d’Iniesta no va trobar porteria. Al final va acabar marxant a la banqueta ovacionat pel Camp Nou i aplaudit, també, per alguns dels jugadors del Vila-real.

La primera part va ser atractiva i el Barça va deixar la feina enllestida. Només a la segona meitat el Vila-real es va despertar i va portar perill a la porteria de Cillessen, que va haver d’intervenir poc però va estar excel·lent sota els pals. L’holandès, que reclama tenir més protagonisme amb la samarreta blaugrana, només es va quedar sense arguments en el gol de Sansone, que va desviar involuntàriament un xut de Bacca i va acabar marcant aprofitant que Cillessen s’havia llançat cap a l’altra banda. Un gol que va arribar en els millors moments dels visitants al Camp Nou, els que van tenir després del descans, quan el Barça donava el partit per tancat mentre el Vila-real esgotava les últimes opcions, tímides, de sumar alguna cosa a Barcelona.

Valverde va fer canvis a la segona part, mig per recuperar el control del partit, mig perquè els titulars que eren a la banqueta poguessin mantenir el ritme de competició. Suárez va ser un corcó en la mitja hora que va disputar i Rakitic, que va substituir Busquets, va saber controlar el mig del camp i es va inventar una jugada individual antològica -recuperació, autopassada i túnel- abans d’assistir Dembélé perquè fes el quart. Fins i tot Yerry Mina va disposar d’alguns minuts, entrant per Piqué.

Al Barça li va sortir un partit gairebé rodó i ja només n’hi queden dos per acabar invicte la Lliga.