Barça
Esports Barça 28/09/2017

Un altre davanter en el mateix davanter

Valverde no està preocupat per Luis Suárez i vol convèncer-lo que no li han canviat les responsabilitats

i
Natalia Arroyo
4 min
Un altre davanter  en el mateix davanter

Barcelona“Em preocuparia si no estigués generant ocasions de gol, però no és el cas. L’altre dia va marcar, no?” Amb una habilitat innata per relativitzar-ho tot, Ernesto Valverde no només no suma arguments als dubtes sobre el rendiment de Luis Suárez en aquest inici de temporada, sinó que insinua que tot avança al ritme lògic del mes de setembre. El tècnic, quirúrgic i fred en la seva anàlisi, està satisfet i conforme amb la versió que s’està veient de l’uruguaià. No mostra cap símptoma d’inquietud. Les mirades més crítiques cap a l’equilibri ofensiu de l’equip amb Messi deliberadament pel mig i sense Neymar -ni ningú altre- per la banda esquerra han apuntat a l’ex del Liverpool, a qui s’està veient més insegur, menys decisiu des que s’ubica a la zona esquerra de l’atac blaugrana. Més apàtic, fins i tot.

Però de què està jugant exactament Luis Suárez? Està fent d’extrem? Pot fer-ho? Són les preguntes que acompanyen la proposta d’aquest nou Barça, que va resolent els partits amb solvència i pragmatisme i un punt de resignació. Fa la sensació que cada moviment que planteja Valverde per dibuixar un equip adequat per a cada duel també amaga la dosi d’improvisació amb què el club va reaccionar a l’adeu de Neymar. Titularitats per a Gerard Deulofeu que ara són desconvocatòries. Aparicions i desaparicions d’Aleix Vidal. L’accident precipitat d’Ousmane Dembélé. Reconversions dels migcampistes amb Denis Suárez, Sergi Roberto o André Gomes fent de reciclats homes de banda. Reservar els carrils als laterals. Ubicar-hi un extrem, però només en un costat i jugar de manera asimètrica.

Posicions mitjanes del Barça contra l'Sporting de Portugal

Valverde està tocant diferents tecles per ajustar-se a cada escenari. Dimecres a Lisboa, per exemple, les posicions mitjanes deixaven l’estructura del Barça en una mena de 4-4-2 amb Suárez i Messi repartint-se la punta d’atac, un dibuix que no hauria de comportar cap incomoditat per a l’uruguaià. Perquè en cap cas està fent d’extrem, demarcació que ja va tastar en els seus inicis europeus a Holanda. Està fent de davanter centre, però no de davanter únic.

És un matís, res dràstic

Aquesta és la novetat, encara que la temporada passada ja s’acabés amb una versió clarament centrada de Messi, especialment en els mesos d’implantació de la defensa de tres i els carrilers després del desastre de París. I aquest és el missatge que Valverde, ara, ha de transmetre a Suárez: que se li ha matisat la posició però que no s’ha fet cap modificació dràstica. Se li segueixen demanant responsabilitats de davanter (profunditat, verticalitat) i exprimint els seus extres enèrgics (pressió, intimidació).

Ningú li demana que regategi, que esperi enganxat al córner ni que faci centrades precises. Ha de seguir fent de golejador, però arrencant des d’un altre punt. Una mica més a l’esquerra. Però només una mica. Dissabte davant el Girona només va participar en el 25% de les accions pel carril esquerre. Contra el Getafe van ser el 30%, i contra l’Espanyol, el 27%, mentre que l’altre extrem, ja fos Aleix Vidal, Deulofeu o Dembélé, se’n va a percentatges d’entre el 55% i el 60% del temps en zones exteriors.

Hi ha més dades que confirmen que Suárez fa tant de davanter com abans, més enllà de detalls de punteria: està rematant gairebé el mateix a porteria que quan actuava de punta solitari. Malgrat les interrupcions per la lesió que no li permeten estar encara al 100%, acumula tres xuts de mitjana per partit. L’any passat en feia 3,4. Sí que ha perdut presència en la gestació dels gols i, de les seves botes, només s’han creat 3 ocasions en quatre duels. Menys d’una per matx, mentre que està acostumat a participar en gairebé el doble (1,8). Ha marcat dos gols.

“Està fent bona temporada”, el defensava Jordi Alba des de Lisboa apreciant-li “el treball que fa, el que dona a l’equip”. El lateral esquerre, eufòric pel protagonisme que li està donant Valverde en aquest inici de curs, se sent més còmode si al davant hi té carril per córrer (com li passa amb Suárez, que de seguida busca l’àrea) que no pas amb un company que xucla tota l’atenció exterior, com Neymar. Sembla que és el que més celebra la marxa del brasiler.

Suárez, en canvi, potser encara està pagant l’impacte emocional de la marxa d’una de les potes del trident. “La marxa de Neymar pot haver afectar tot l’equip, almenys espiritualment”, comenta Ricardo Perdomo, tècnic que el va dirigir-lo entre els 14 i 17 anys al Nacional de Montevideo. L’entrenador uruguaià està convençut, però, que el golejador capgirarà l’ensopiment actual amb una inèrcia positiva. Perquè Suárez “és un competidor nat”. “És cert que es troba més còmode jugant pel mig, però el seu esperit combatiu l’ajudarà a guanyar aquest desafiament, mai es rendeix davant de cap adversitat. La seva principal virtut sempre va ser aprendre ràpidament què necessita d’ell l’equip”. Ho haurà de tornar a fer.

stats