Acció de responsabilitat

Un pèrit assegura que la reformulació dels comptes corresponia a Laporta

Margarita Crous sosté que els comptes que va formular la junta de Laporta s'havien d'haver exposat a l'assemblea i, en el cas de ser rebutjats, reformular-se

Un dels cinc pèrits que han declarat aquest divendres per la part demandada en el cas del Barça contra la junta sortint de Joan Laporta ha argumentat que la reformulació dels comptes el 2010 que va fer l'equip de Sandro Rosell, corresponia a l'equip directiu que va cessar en les seves funcions i no al nou.

El 2010, la junta de Joan Laporta va auditar el seu últim exercici al Barça, però els comptes  van ser reformulats per la nova junta que va ocupar el comandament de l'entitat blaugrana, presidida per Sandro Rosell. D'aquella nova interpretació, es va passar d'uns beneficis de 11 milions d'euros a unes pèrdues d'una mica més de noranta milions.

Amb els nous comptes presentats a l'assemblea de compromissaris, els nous mandataris van proposar en l'ordre del dia que l'assemblea es pronunciés sobre si demanava amb una acció de responsabilitat a la junta sortint, votació que va ser positiva per només 29 vots.

Aquella demanda es jutja aquests dies a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on aquest divendres s'ha complert el cinquè dia, en què han entrat en acció els pèrits de les dues parts, després de quatre jornades en què els testimonis han tingut el seu protagonisme, des del president dimitit Sandro Rosell, l'actual, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident econòmica, Javier Faus, o l'exdirector general Joan Oliver.

En el torn de la perit presentada per la part demandada, dels cinc que ha citat i que seguiran intervenint dilluns que ve, Margarita Crous ha sostingut que els comptes que va formular l'equip de Joan Laporta s'haurien d'haver presentat davant l'assemblea a l'octubre de 2010, tot i haver finalitzat el mandat el 30 de juny.

En cas que els compromissaris haguessin rebutjat els números, corresponia també a l'expresident reformular els seus comptes, "perquè a l'assemblea es poden presentar números amb excepcions", ha assenyalat Crous.

En aquesta primera jornada de pericials, la part demandant, per la qual ha intervingut el perit Diego Prior, ha defensat les set excepcions i incerteses que van sorgir després de la revisió dels comptes que finalment va presentar la junta entrant.

En el cas de la venda d'una parcel·la de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí que va comptabilitzar la junta de Laporta, Diego Prior ha dit que aquesta "no es va consumar".

Margarita Crous ha assenyalat, per la seva banda, que si la nova junta va decidir menysvalorar els terrenys de Viladecans -on s'anava a construir la ciutat del soci–, un fet que també ha incidit que els comptes reformulats hagin sortit negatives, haurien d'haver-se imputat en l'any de Rosell i no en de la junta sortint, perquè es va emetre una taxació nova, després de la presentada per la junta sortint.

A la recta final de la jornada ha aparegut el cas Sogecable, en què la reformulació dels comptes ha fet que el club hagi provisionat més de trenta milions d'euros, xifra que ha decantat clarament els números al color vermell.

Després de les explicacions de Diego Prior, Margarita Prous s'ha mostrat indignada a l'hora de rebatre una partida de 12,7 milions d'euros.

"Estem fent un acte de fe perquè aquí apareix una factura per 12,7 milions d'euros pendent l'any 2012, que vostè em diu que és de l'any 2007. Segur que em diu vostè que Sogecable ha deixat d'emetre factures per valor de 12,7 milions d'euros de l'any 2007? És a dir, la incidència fiscal que això té ratlla el delicte", ha dit la perit de la part demandada.

"Estem en una situació de delicte, estem en una situació de Fiscalia. Gairebé tretze milions d'euros que no ha comptabilitzat Sogecable de l'any 2007 Una factura genera un IVA en el moment en què jo genero el servei. He deixat d'emetre factures per valor de gairebé 13 milions d'euros només perquè pensava que aquesta gent no me les pagaria i les emet el 2012? Això és una aberració. Vostè m'està demanant un acte de fe posant aquí tretze milions d'euros. Gairebé ens hauríem de personar a la Fiscalia ", ha conclòs.