La revolució que va agafar tothom per sorpresa

BarcelonaQueden pocs minuts per acabar. 1 a 4 al marcador. La final és al sac. Asseguts a la banqueta, Pep Guardiola i Tito Vilanova es miren i es fonen en una abraçada sincera. "Ja tenim la primera". Era la Copa. El primer dels tres títols de la temporada 2008/09. L'inici de l'època més gloriosa a Can Barça. Revolució, sorpresa, impotència, risc o atreviment són alguns dels conceptes que recorden, dotze anys després, alguns dels protagonistes d'aquell partit jugat a Mestalla.

"Vam jugar contra el millor Barça. Segurament, el millor de la història. Un equip que acabava d'eclosionar i que tenia alguns dels millors jugadors del món, començant per Messi i seguint per Alves, Busquets, Iniesta i Xavi", recorda a l'ARA Joaquín Caparrós, l'entrenador de l'Athletic Club. El conjunt basc, que ja no es jugava res a la Lliga, havia tingut temps de preparar el partit i arribaven al màxim nivell físic. Però no van poder contra un rival "revolucionari". "El Barça ens va sorprendre, no només en aquella final, sinó durant tota la temporada. Ara, amb perspectiva, tot es veu i s'entén molt bé. Ara bé, en el dia a dia, on tot va molt ràpid, no vam tenir temps de reaccionar. Ni nosaltres ni ningú. Ho van guanyar tot", explica el tècnic andalús.

"Tens una sensació d’impotència, de ràbia. Havíem arribat a tres finals de Copa més la Supercopa del 2009, i totes van coincidir amb el millor Barça de la història. I això et dol, perquè la possibilitat de guanyar un títol la veus molt a prop", recorda Carlos Gurpegui, aleshores capità de l'Athletic, que es podria prendre la revenja a la Supercopa del 2015. "El model que proposava Guardiola va tenir els millors jugadors possibles –conclou Caparrós–. La prova està en el fet que al Bayern i al City ha intentat fer el mateix i, si bé ha jugat de manera similar, amb la mateixa idea, els resultats no han sigut els mateixos que al Barça".

Un resultat una mica enganyós

La final de Copa va acabar amb golejada, encara que l'Athletic va creure durant molts minuts que podia fer mal. "No vam ser nosaltres fins al minut 20. A partir d'aquí vam començar a dominar i a la segona part vam marcar les diferències", comenta Domènec Torrent, que aquell 2009 era analista de l'equip que dirigia Pep Guardiola. Un entrenador que va capgirar de dalt a baix els conceptes futbolístics. "Va suposar una revolució. Pel futbol i sobretot per la preparació dels partits. S'anticipava a tot el que podia passar a la gespa".

Torrent, que recorda com havia sigut de difícil enfrontar-se a l'Athletic aquella temporada, va participar en l'estudi del rival a la final de Copa. "Sabíem que ens pressionarien molt amunt, amb una pressió intensa. Ho vam detectar i Guardiola va proposar una cosa que, almenys jo, no havia vist mai: en la sortida de la pilota els centrals estaven fins i tot més endarrerits que el porter. Així, si volien pressionar, es generarien espais". Oli en un llum. Tan fàcil d'explicar com difícil d'imaginar en aquell moment. "Era arriscat i va sortir bé. El Pep ja ens havia avisat que ho volia així, i que si algú no s'hi atrevia el treia de l'onze. Ho tenia clar i nosaltres també vam entendre el missatge", resumia el capità Carles Puyol en una entrevista a Mundo Deportivo.

Només dos dies d'entrenament

Ningú ho qüestionava. "Tots tenien màxima confiança en Guardiola. Era un entrenador que explicava què fer i ho argumentava. Deia el perquè. I llavors, passava a la gespa", apunta Torrent. I tot plegat amb només dues sessions d'entrenament. "És que no hi havia més temps!" Just una setmana abans l'equip jugava la tornada de semifinals de Champions contra el Chelsea i tres dies abans s'enfrontava al Vila-real al Camp Nou, on va desaprofitar la primera ocasió per ser campió de Lliga. Ho seria el cap de setmana següent. Copa, Lliga i Champions, per aquest ordre, com ja va vaticinar la famosa cançó paròdia del Crackòvia. Després arribarien dues Supercopes i el Mundial de Clubs. I així fins a 29 títols: vuit Lligues, tres Champions, sis Copes, sis Supercopes espanyoles, tres Superocpes europees i tres Mundials de Clubs.

"Veníem de guanyar 2 a 6 al Bernabéu, però, tot i així, estàvem nerviosos. Som catalans... I comences perdent! Penses: «Ai, ai, que això no rutlla!» Però el Pep va fer de Pep. Ens va donar molta moral. A tots", recorda Albert Perrín, directiu del Barça durant la primera etapa de Joan Laporta a la presidència. "Avui no donem valor a la Copa perquè estem massa ben acostumats. Esclar que una Champions té més importància. Però s'ha d'entendre que, potser, si no guanyes primer la Copa no pots aspirar a la Champions", reflexiona, parlant d'aquell 2009 però també valorant el moment actual d'un equip que, malgrat tot, pot fer un doblet.