Barça

Un clàssic per disfrutar

El Barça-Madrid arriba condicionat per la freda situació a la Lliga, l'homenatge a Johan Cruyff i la possible mutació tàctica dels dos tècnics. Prèvia amb la visió de 4 analistes: Ricard Torquemada, Jordi Costa, Marc Guillén i Àlex Delmàs

Zidane a Valdebebas / EMILIO NARANJO / EFE

"Si hi ha un dia per trencar el guió històric dels Barça-Madrid, és dissabte". És l'aposta de  Ricard Torquemada, periodista de Catalunya Ràdio, que creu que el context del clàssic d'aquest dissabte al Camp Nou (20.30h, C+Partidazo), amb blaugranes i madridistes separats per 10 punts a la classificació de la Lliga i amb els quarts de final de la Champions a l'horitzó, pot ser l'ideal per capgirar les dinàmiques tradicionals de monopoli de possessió blaugrana i només contraatac madridista. "Abans no existia aquest debat, les partitures estaven clares. Però ara es viuen partits per fases, el Barça està orgullós dels seus altres registres i ja res és un guió únic", afegeix, tot i que matisa que en un "partit d'entreguerres" com aquest en què hi ha menys en joc que altres vegades, es fa difícil de predir. Serà el mateix clàssic de sempre? Serà com l'últim? O l'efecte Zidane canviarà alguna cosa?

"Crec que al Barça segueix sense convenir-li que es trenqui el partit, encara que pugui fer molt de mal si pot córrer"

Marc Guillén Analista

Dels quatre analistes consultats per l'ARA en la prèvia del duel, Torquemada és qui s'imagina un Barça-Madrid més obert, més dinàmic, més imprevisible. Més diferent a l'últim monòleg viscut al Bernabéu. En canvi,  Jordi Costa, de Rac1, espera una versió més controladora contra els blancs, malgrat "la deriva d'exagerar que el trident es despengi" en la què el Barça està immers en els últims partits. Per a Àlex Delmàs, exfutbolista i analista a la Ser i Barça TV, serà important "la varietat entre control i verticalitat" dels catalans, tot i que preveu d'inici una versió més aviat prudent que anirà acceptant els espais amb el pas dels minuts. En canvi, Marc Guillén no espera grans canvis de guió respecte als anteriors enfrontaments: "No s'ha vist fins ara un Madrid prou convincent com per anar al Camp Nou amb intenció de tenir molt la pilota i al Barça segueix sense convenir-li que es trenqui el partit, encara que pugui fer molt de mal si pot córrer. Per això la clau serà com resoldrà el Madrid els seus dubtes defensius, que dissabte poden deixar-lo en evidència". La baixa de Varane per lesió, que Zidane ha confirmat en sala de premsa, no ajuda al bàndol blanc guanyar consistència.

El pes dels tridents

Defensar més o atacar més. Qui podrà amb qui. Aquest és el ball de forces que no es resoldrà fins a les 20.30h. Les quatre mirades futbolístiques coincideixen en un punt: el trident condiciona. A Barça i Madrid. I no per la possible fatiga acumulada per l’aturada de seleccions, que Luis Enrique ha relativitzat. Condiciona en el pes golejador dels dos equips però també en el plantejament tàctic dels dos tècnics, que no sempre poden implicar defensivament a les seves tres estrelles. Si més no, durant els 90 minuts. Al Barça es va veure especialment clar en l'eliminatòria contra l'Arsenal, i sobretot en la tornada al Camp Nou, on els blaugranes van exagerar la seva inèrcia de ser 8+3 quan el partit s'encarrila. "El discurs que s'està fent al vestidor és que és una tendència buscada, que l'equip tria el moment per fer-ho perquè se sent letal quan el partit li va d'àrea a àrea. La ratxa de victòries és incontestable, és evident, però a mi em continua semblant un risc innecessari. Qualsevol dia, obrir tant un partit  et pot sortir creu", valora Jordi Costa.

"Obrir tant un partit és arriscar-te a què un dia et surti creu"

Jordi Costa Periodista de Rac1

I contra el Madrid aquesta possible creu ha sigut el principal perill detectat per Luis Enrique, que en els tres clàssics anteriors ha pres decisions més orientades a la prudència que al vertigen amb què el tempta la seva ràpida plantilla. La titularitat de Xavi en detriment de Rakitic al Bernabéu l'any passat o la carta d'incloure un migcampista com  Sergi Roberto de fals extrem en l'últim precedent, són dues mostres de respecte cap al guió més convencional. Fins ara, s'ha imposat la necessitat de pausar una mica més el partit, tenir-lo més sota control, davant l'amenaça contracolpejadora dels madridistes. “Som un equip fort en transició, hem guanyat partits així. Però prefereixo tenir un partit basat en el control de la pilota. En això som millors”, ha comentat Luis Enrique en sala de premsa. I és que el Madrid, fins i tot aquest Madrid que des de Carlo Ancelloti busca un gir cap a portar més la iniciativa, tampoc està aclarint el seu projecte, que continua a mig camí entre el que enveja de Barcelona i el que pot assumir el perfil de la plantilla.

"El Madrid de Zidane no saps ben bé cap a on va –admet Torquemada–. Flirteja amb la idea de tenir més presència amb la pilota, però no acaben d'aconseguir-ho". Delmàs, de fet, apunta a una de les seves debilitats, l'excés de protagonisme que ha d'assumir Marcelo per resoldre la sortida de pilota i progressar a l'atac. "És la via més neta i natural de l’equip per connectar amb Modric que és qui, amb diferència, més futbol pot generar". Si el Barça, com va saber fer en l'últim clàssic, tapa aquest camí de sortida, els blancs queden bloquejats.

I un Madrid sense capacitat per atacar amb continuïtat és un Madrid vulnerable, perquè no aguanta esforços defensius llargs. I més si perden Varane a l'eix central. Tampoc ha transmès sensació d'equilibri en dies en què ha semblat ser marcadament superior, com en el duel europeu contra el Roma. "Si els cracs continuen sense sacrificar-se al darrere, quedaran molts forats que difícilment podrà cobrir Casemiro", apunta Guillén. Aquests espais a l'esquena dels interiors blancs i al costat del brasiler són els que Delmàs considera determinants: " Kroos –que arriba tocat per un cop– i Modric tenen tendència a saltar en la pressió. Si Iniesta i Rakitic són llestos per crear espais, Messi i Neymar poden fer molt de mal per dins", preveu.

Sobretot, perquè el Madrid no aconsegueix ser mai un equip prou espès defensivament. Dels tres atacants madridistes, és Gareth Bale qui acostuma a replegar més per ajuntar-se amb els migcampistes, mentre que Cristiano Ronaldo i Karim Benzema esperen el seu torn per cavalcar al contraatac.

És un arma de doble tall. El mal balanç defensiu dels blancs convida a atacar-los contínuament, però, de reüll, sempre s'ha de seguir controlant la sortida a la contra de Cristiano i Benzema. La seva amenaça latent, com un volcà que saps que, en algun moment, pot entrar en erupció. 

Però el mateix argument serveix per a Zidane si el Barça accepta ser atacat per respondre amb espais, com va fer contra els 'gunners' a l'Emirates. "Fins ara Luis Enrique ha evitat aquest escenari, al·legant que potser encara no era el moment de perdre control davant dels atletes. Però l'equip és cada dia més ric, més complet i ara sembla preparat", aporta Torquemada. I té marge a la Lliga. "Tot i així, crec que seria mal negoci que el Barça fos laxe en la seva exigència per controlar la situació. L' intercanvi de cops dóna més possibilitats al Madrid de les que té si no es perd l'equilibri", considera Costa. Hi està d'acord Delmàs, que és dels que creu que en l'anada i tornada, "les diferències es redueixen".

“No serà un partit de tridents, serà d’equips. I nosaltres necessitarem ser compactes i solidaris”, va anunciar Luis Enrique. Tota una declaració d’intencions abans d’un clàssic al qual el vestidor culé arriba pletòric i amb fam i que pot enterrar el Madrid en Lliga. Un vestidor culé amb el retorn de Rafinha a una llista mig any després, però amb les baixes d' Aleix Vidal, Douglas i Masip, més els lesionats Mathieu, Adriano i Sandro.

Tot plegat es resoldrà a partir de les 20.30h. O a les 20.44h, minut previst per a l' ovació a Johan Cruyff. O a les 21.32h o a les 21.51h o a les 22.06h. O quan vulgui Messi. Perquè potser la clau és que l'argentí té una xifra rodona al seu abast: el gol 500.