Barça

Les claus del Barça-Celta

Els blaugranes resisteixen als minuts de marcatges individuals i aconsegueixen posicionar-se a camp rival per estobar el partit i golejar al segon temps

Ja no és cap sorpresa que un Barça-Celta serà trepidant. Serà igualat, serà intens, serà un espectacle. El d'aquest diumenge al Camp Nou ho ha tornat a ser, estructurat sobre paràmetres molts similars als dels duels anteriors, però a diferència d'altres dies, ha acabat sent un festival de força dels catalans, i no dels gallecs, com havia passat a Vigo fa una volta. Després d'uns primers 45 minuts de marcatges individuals, nervis a la zona central i transicions sense fre, s'ha acabat amb l'estadi fent la onada per agrair l 'exhibició ofensiva dels blaugranes en el tram final, quan el rival esbufegava impotent.

El Celta de Berizzo ha sortit valent al Camp Nou, amb intenció de viure lluny de la seva porteria. Estava avalat per resultats anteriors, tant a Balaídos com en l'última visita en Lliga. I el tècnic argentí, fidel a les idees del seu admirat Marcelo Bielsa, ha plantejat un un contra un a tot el camp que ha posat tens al Barça, obligat a treure's la pilota de sobre per evitar riscos en zones delicades. No era fàcil trobar accions de seguretat i control.

L'escenari estava igualat i el Barça buscava l'esquerda a través de la circulació de la pilota de banda a banda i de la mobilitat dels seus jugadors. Neymar ha sigut el més actiu en molts moments del partit i el Barça ha intentat aprofitar-se del marcatge exhaustiu que ha rebut d'Hugo Mallo. El lateral del Celta l'ha perseguit, encara que el brasiler anés ben lluny de la banda i trepitgés espais centrals.

Però ha sigut difícil que el Barça ho pogués aprofitar, perquè Jordi Alba no estava mai prou a prop de la jugada com per sorprendre en el seu moviment a l'espai. Tot i així, el Barça ha intentat sacsejar les coses a través de la mobilitat, amb constants desmarcatges en ruptura fets, desfets, i tornats a fer.

El partit estava inquiet en totes les fases. En la sortida, el Barça ha intentat netejar el seu inici amb Busquets, que ha retrocedit uns metres per dibuixar una línia de tres al darrere que desintegrés la pressió dels dos davanters del Celta. 

Però, sempre que ha pogut, i especialment al segon temps, el Barça ha evitat fer baixar al de Badia, perquè Luis Enrique el volia molt més endavant. Per empènyer enrere el Celta i per preparar millor el salt a la pressió quan el Barça perdés la pilota. Perquè el partit tenia moments de descontrol, de transició rere transició.

El contraatac ha sigut un element inevitable en el pla ofensiu d'un equip blaugrana que trobava espais per atacar amb facilitat. La velocitat del trident, més la verticalitat de Sergi Roberto (i en menor mesura, també d'Iniesta) tampoc ha aturat el mecanisme.

A mesura que han anat avançant els minuts, però, al Barça ha deixat d'interessar-li aquesta opció. Jugar a dues bandes no era bon negoci per als de Luis Enrique, que, tot i no renunciar a la sortida ràpida, han intentat allargar possessions i posicionar-se més endavant. Era l'única manera de pressionar el Celta i impedir que tingués opció de rèplica. Entre això i la possible fatiga gallega, el partit s'ha tenyit gairebé de blaugrana al complet en els segons 45 minuts.

La presència d' Aleix Vidal en el lloc d'Alves ha donat més consistència a la banda dreta. L'entrada de Rakitic, a més, ha matisat els rols d'aquella zona. Ha passat a ser el lateral i no Sergi Roberto qui busqués la profunditat, mentre que Messi tenia amb qui combinar de manera més precisa amb el croat del que ho estava podent fer amb el brasiler.

Amb el partit ja ben encarrilat i a territori rival, el Barça s'ha regalat minuts de fantasia, lluint totes les seves armes (regats, combinacions, penals impossibles, vaselines) per acabar golejant a un Celta que els havia ferit massa cops, abans.

Més continguts de