Barça

Les claus del Madrid-Barça

L'espai entre línies mata el Madrid, vençut en tot moment per la superioritat posicional d'un Barça imperial

Sí. El marcador és contundent, és rotund, és ampli, és humiliant, però fins i tot el 0-4 queda curt per explicar l' exhibició impressionant del Barça al Santiago Bernabéu. La seva insultant superioritat sobre el Reial Madrid ha sigut majúscula, amb el luxe d'haver tingut Leo Messi assegut a la banqueta durant 60 minuts. Als blancs se'ls ha fet immens el camp, dividits entre el desig d'anar a la pressió (de fet, l'onze de Benítez era aparentment el més valent de tots els possibles) i la por de fer-ho (fruit d'una dinàmica insegura). Aquesta indecisió els ha matat contra un Barça que ha dominat tots i cadascun dels aspectes del joc. Imperial sense pilota i clarivident amb la possessió, el conjunt blaugrana ha passat per sobre d'un Madrid avergonyit davant la seva afició.

Pressió alta, però descoordinada

Els blancs busquen el Barça a dalt però de manera dividida

Fins ara, Rafa Benítez havia deixat clar que, posats a preferir, ell és partidari del replegament, de l'espera, de la passivitat com a proposta defensiva més segura. Però l'orgull madridista l'ha obligat a adoptar un paper protagonista que no s'ha cregut el Madrid. Ha volgut anar a pressionar el Barça des de la sortida de pilota, però ho ha fet desordenadament, amb dubtes.

Bale i Benzema eren les puntes del 4-4-2 (o 4-2-3-1), i James i Cristiano Ronaldo, les ales d'un rombe que completaven Kroos i Modric.

L'estructura ha trontollat en tot moment, perquè el Barça ha tingut l'habilitat d'iniciar el joc amb molta serenor. Sabien els blaugranes que el Madrid salta a la pressió amb més impulsivitat que control, i que eren vulnerables. I ho eren especialment per fora, on les distàncies eren excessivament llargues per a James Rodríguez, principal víctima. Jordi Alba l'ha sabut atraure per començar a desencaixar el Madrid des de ben amunt.

I és que la línia defensiva del Reial Madrid, com s'havia avisat a la prèvia, es quedava plantada a l'àrea, no reduïa espais i no acompanyava el salt a la pressió de les primeres línies del conjunt blanc. L'intent de pressió era inútil.

Espai entre línies

Sergi Roberto llegeix amb intel·ligència el joc interior

El desordre blanc era màxim. El Madrid arribava tard a tot, per fora, per dins, a la primera línia, a la segona. I queia a tots els paranys, que el Barça plantava amb tranquil·litat amb passades segures. Andrés Iniesta i Ivan Rakitic han jugat a atraure els seus marcatges per evidenciar el forat que quedava darrere de Modric i Kroos.

I, en aquest context, el més hàbil ha sigut Sergi Roberto. El del planter ha entès el seu paper, que havia de ser fer de Messi a la seva manera, interpretant alhora el rol de migcampista que és (i, sobretot, el rol de migcampista que sap jugar a l'esquena del seu rival). D'una recepció seva entre línies ha arribat el 0-1, gràcies a l'acceleració amb què ha orientat el seu control per activar Suárez.

Però, més enllà del gol, ha sigut una presència constant en la zona que més mal feia al Madrid.

A la segona meitat, i fins que no ha hagut de recuperar la seva posició natural de migcampista amb la substitució de Rakitic, Sergi Roberto ha adoptat un rol més obert que al primer temps. El rombe del Madrid seguia sent vulnerable, un regal per al Barça, que podia rebre amb comoditat en els espais exteriors.

Organització defensiva

El Barça anul·la qualsevol opció al Madrid

L'espectacle ofensiu era total. Amb pilota, el Barça transmetia calma, control, clarividència, seguretat. Sempre trobava un company lliure, sempre trobava un espai a envair, sempre trobava el ritme adequat.

Però la comoditat blaugrana ha sigut especialment visible quan perdien la pilota. Que el Madrid pràcticament no els hagi pogut ferir demostra (més enllà del gran estat de forma de Claudio Bravo) l'impressionant treball defensiu que han fet els de Luis Enrique, sempre ben posicionats, agressius per escurçar metres, per avançar les seves línies. El Madrid no ha trobat línies de passada per aclarir la seva sortida. Els centrals vivien en la boira. I de res servien les ajudes de Modric, mirant de rebre al darrere. D'una pèrdua del croat, venut pels seus companys (en fora de joc i molt lluny de poder rebre), ha vingut el 0-2, que ha aplanat el camí de la golejada.

El pla d'una alineació sense Messi, a més, ha garantit que el Barça tingués sempre ben controlada la banda esquerra. Marcelo, que havia de ser un dels motors del Madrid per activar Cristiano Ronaldo, s'ha vist frenat sempre per la teranyina formada per les ajudes de Sergi Roberto i Rakitic, que han permès a Alves i Busquets vigilar sense estrès cada situació.