Les 3 claus del Barça-Girona

La ruta rasa

Pablo Machín no es va deixar intimidar pel Camp Nou i, a diferència de Montilivi, el seu Girona no va afegir cap matís al pla i va buscar l'agressivitat defensiva amb una pressió alta a Ter Stegen. El Barça va acceptar el desafiament i va fer càlculs: l'home a home al camp deixava en duels directes a Suárez, Dembélé i Messi en camp contrari. El porter va connectar amb algun dels davanters, o bé per baix i pel mig, o amb algun desplaçament en diagonal més llarg. La maniobra plantava fàcilment el Barça a l'àrea.

Espais a tres quarts

El que generava aquest atreviment defensiu del Girona i la solució en sortida dels blaugranes va dibuixar un partit obert que va ser un regal per a Messi. Alliberat del marcatge individual de Maffeo, va rebre per darrere dels pivots, va girar-se i va accelerar. Va trobar un company (gairebé sempre, Suárez) que se li oferia en ruptura, va trobar camí per conduir i carregar la cama, va regatejar. Tant entre línies com a l'esquena d'una defensa rival massa avançada, el Barça va atacar còmodament i amb molts recursos.

A més, el Barça va trobar una altra escletxa a les bandes, on la presència oberta d'un extrem específic com Dembélé i amb Coutinho, més pròxim a la banda que habitualment Iniesta, generava problemes als carrilers del Girona. Cada pujada de Semedo i Jordi Alba deixava un dos contra un que acabava d'esquerdar l'equip visitant.

Motivacions individuals

El partit havia quedat liquidat al descans. L'impacte del 0-1 de Portu va quedar anul·lat immediatament amb la diana de Suárez i entre ell i Messi van deixar el marcador en un contundent 4-1 a la pausa. El desig de netejar la imatge del Girona va anar mantenint actiu un Barça que va poder ampliar la golejada abans.

Els més motivats van ser els que tenien més a demostrar: Dembélé, buscant desequilibri per banda dreta, i Coutinho, que va lluir el seu xut segell. L'última diversió, Suárez a la caça de la cinquena groga.