Les 3 claus del Barça-Rayo

BarcelonaEl Barça ha salvat el tràmit previ a la Champions amb una victòria per 3-1 davant del Rayo. El gol visitant al cor del primer temps ha complicat l'escenari, però les dianes de Piqué, en una falta lateral, i les embestides de la segona, han acabat deixant els tres punts a Barcelona.

Pocs espais i no prou amenaça

La necessitat va convertir el Rayo en un equip més replegat del que ho estava sent fins ara. Míchel va buscar sensacions defensives amb un 5-4-1 que va situar, generalment, molt avall.

La prioritat era no cedir espais per dins al Barça, que va patir per trobar, també, ruptures que agitessin la línia defensiva rival.

Hi havia pocs espais per tirar desmarcates. Suárez va haver de caure molt a bandes per aportar solucions i Arturo Vidal repetia els moviments verticals per trepitjar l'àrea. Però era difícil trobar freqüència.

Serietat defensiva i un únic encert

Tenint en compte d'on es venia i que s'estava en prèvia Champions, es va veure una actitud defensiva de molt bona. Gairebé des del principi els centrals van tenir controlat Raúl de Tomás, sempre despenjat, i Bebé i Álvaro van ser vigilats per Busquets en el salt i pels laterals, ràpids en el retorn.

Si el Rayo es va avançar és perquè va fer molt bé la transició en el 0-1 i perquè Semedo, en el seu desig d'ajudar, va molestar Piqué en el duel per impedir el xut. Arturo Vidal va acabar sent clau per reequilibrar els espais.

La prova del 4-2-3-1

No s'esperava un Rayo tan enfonsat i Valverde va veure la necessitat d'afegir una nova amenaça al descans. L'amplitud que donava Semedo no era suficient i va entrar Dembélé. L'equip es va moure còmode en el 4-2-3-1, amb Messi i Suárez repartint-se el carril central. En aquest dibuix, Coutinho buscava recepcions per dins, alliberat i sense Arthur en zones pròximes.

Sonava a prova per a dies futurs, si cal remuntada o si es pot assumir que es trenqui una mica el xoc. A les acaballes, també Malcom va entrar en les proves.