Les 3 claus del Chelsea-Barça

On rep Messi

Des de la possessió (amb xifra rècord de passades, 800), el Barça va mirar de fer-se amb el control del partit, mirant de gestionar el ritme de pilota que més li convenia. Pausat, assegurant, conscient que el perill del Chelsea podia venir d'alguna pèrdua que li obrís alguna opció de contraatac. El Barça va fer recular l'equip de Conte, que es recollia en un 5-4-1 impenetrable.

Messi va buscar recepcions exteriors, en zones de Pedro, perquè per dins era complicat treure passada o xut, per la falta d'espais.

Willian a la cavalcada

En un context d'absolut domini de la possessió per al Barça (75% durant tot el partit), l'escenari només deixava un guió: que el Chelsea fes mal al contraatac. I en va fer, des d'algunes pèrdues a la zona central que deixaven Willian amb capacitat per desbordar en conducció.

Cada acció del 23 'blue' acabava a tocar de la frontal, on va carregar la cama amb decisió davant certa passivitat dels centrals. Dos pals van avisar de l'1-0. Busquets i Rakitic van patir per garantir l'equilibri en accions a camp obert.

Un matís per atacar l'última línia

Els retocs de Valverde a la represa, com gairebé sempre, van ser mínims però van donar algunes solucions al Barça. L'atac blaugrana continuava encallat, perquè seguien havent-hi pocs espais, però la posició de Paulinho va reubicar-se més cap a la punta d'atac, copiant el rol de Suárez però a la dreta. El brasiler fixava un central i permetia que Sergi Roberto tingués millor realitat per pujar.

Amb el pas dels minuts, va fer falta algú més específic en zones d'extrem i va entrar Aleix Vidal per agitar la defensa.