Les 3 claus del València-Barça de final de Copa

BarcelonaEl Barça perd la final de la Copa del Rei després de caure per 1-2 davant del València al Benito Villamarín. Gameiro i Rodrigo marquen per als xe, i Messi retalla diferències amb poc marge per acabar de forçar la pròrroga.

Un pla que no fereix i que et fereix

El primer temps va deixar sensacions d'impotència i frustració, però contradictòriament no van ser les impressions de l'inici. El Barça, amb Busquets situat entre centrals per fer el 3 contra 2 a la base, va allargar la primera possessió gairebé cinc minuts. La movia, amb Piqué portant la pilota fins a Semedo en conducció, la recuperava de seguida gràcies a una bona pressió post pèrdua, i tenia el València arraconat al seu camp.

Semblava el pla convenient per als blaugranes, i més amb Arthur a l'onze, però va acabar sent el pla ideal per a Marcelino, perquè la falta de mobilitat en l'últim terç no inquietava el València.

El desig xe era blindar-se a la frontal, provocar alguna pèrdua delicada i cavalcar en alguna transició. Van ser poques. Suficients.

Desatencions defensives

La final li comença a caure al Barça per una acció que concedeix amb massa facilitat. Els centrals del València estaven còmodes per llançar i per via directa activaven la ruptura. Semedo i Sergi Roberto no van entendre's per controlar Guedes i Gayà, i el lateral va treure una centrada que ningú va saber tapar. Gameiro remata sol i cap migcampista torna per protegir la frontal de l'àrea. Aquest patró de no retorn defensiu va repetir-se i va provocar també el 0-2. Que l'avantatge s'ampliés convertia la final en una gesta.

Malcom multiplica l'amenaça

Quan es va veure contra les cordes, l'equip va trobar la marxa extra que calia per sacsejar un València ordenat. La ràbia i l'orgull feien de motor addicional, que va fer somiar en la remuntada. Ja al descans van entrar Vidal i Malcom. El brasiler va donar amplitud per la dreta, i des d'allà, van existir centrades i amenaces prop de l'àrea.

El xilè va actuar gairebé de punta i va contribuir a fer que més jugadors es moguessin entre línies. El 4-4-2 valencià ja trontollava. La reacció va ser massa estressant. Va arribar tard.