Barça

Les 3 claus de l'Inter-Barça

Un esquema 3-5-2 per imitar l'Inter, la confiança dels no habituals i l'atreviment dels joves

Un Barça plagat de suplents s'endú la victòria del Meazza contra l'Inter, que s'hi jugava la classificació. Els gols de Carles Pérez i Ansu envien els tres punts a Barcelona.

Una cadena de petites coses positives

El partit d’ahir semblava un examen per a alguns jugadors del Barça. La decisió de Valverde d’imitar l’esquema dels italians pretenia facilitar l’encaix de les peces disponibles, tot i que afegia dificultats d’adaptació.

Amb tot, però, el pas dels minuts va anar deixant coses positives a destacar: la concentració de Todibo en els duels i l’atreviment per sortir en conducció, la mirada vertical d’Aleñà per portar la pilota a l’últim terç i la mobilitat de Carles Pérez. Les tres bones intencions van confluir en el 0-1.

Els excessos d’Arturo i els mínims d’Umtiti

Defensivament, el Barça intentava pressionar l’inici de l’Inter, que temporitzava les primeres circulacions per atraure els salts blaugranes. Sempre hi trobava una esquerda, la que generava l’excés d’ímpetu d’Arturo Vidal, que anava a tot. El xilè només entén l’idioma de les ajudes, dels dos contra un. L’energia que altres dies revitalitza, ahir era una coixera col·lectiva.

L’altre punt d’incomoditat de l’equip venia en la debilitat en el cos a cos d’Umtiti, que va estar inestable a l’eix de la defensa de tres.

Rodatge per als habituals

Abans del partit va generar polèmica la desconvocatòria de Riqui Puig. Però Valverde va preferir que el partit li permetés provar els jugadors que han de ser útils si hi ha contratemps durant el curs, abans que donar entrada als que no li entren als plans. A la segona meitat, de fet, el tècnic va reservar Rakitic i Griezmann, i va donar mitja hora a De Jong i Suárez. Competir és el millor entrenament perquè els futbolistes no perdin ritme. La cirereta dels canvis va ser Ansu, que va fer història amb el gol de la victòria.