Les claus de l'Athletic-Barça

BarcelonaDues propostes que lluiten per ser protagonistes d'una manera atrevida i vistosa. La millor versió de cada equip, cara a cara, cos a cos. Ocasions clares de gol, però menys punteria que ara fa vuit dies. Un marcador tan curt que dóna vida a qui perd i exigeix el màxim a qui guanya. Fins al final. Sense pausa, sense treva. Sense cap instant en què es pugui caure en la temptació de deixar de competir. L'Athletic-Barça ha sigut un partidàs que s'han endut els blaugranes per la mínima (0-1), gràcies a la seva convicció en la sortida de pilota i al seu esperit col·lectiu que traspassa l'impacte del seu talent en atac.

Passa especialment a San Mamés, que és l'Athletic qui té el poder sobre el partit. En mans del conjunt basc estava la decisió determinant del duel: on voldria pressionar l'equip d'Ernesto Valverde. I com ja és habitual, els locals han decidit fer una pressió alta sobre la sortida de pilota de Ter Stegen i els centrals.

Com era d'esperar, l'aposta ha provocat que els primers minuts tinguessin una sensació de domini basc que no permetia als blaugranes acabar d'agafar volada. El Barça, però, no ha estat del tot incòmode en aquest escenari angoixant, malgrat que se sentia exigit al màxim, obligat a no perdre la concentració. El mínim error podia ser letal –encara que Beñat no ha sabut castigar la greu errada de Ter Stegen quan encara hi havia el 0-0 al marcador–.

Amb el pla de partit clar, el Barça s'ha dedicat a jugar les millors cartes que té en aquest context: paciència i seguretat en la sortida de pilota, per anar fatigant el rival i progressar amb les peces ordenades. I els blaugranes han exhibit un nivell d'atenció i rigor molt alt, especialment destacat per ser a finals d'agost i portar tan poques setmanes d'entrenaments a les cames. Umtiti i Denis, els més nous de l'engranatge, no només no han grinyolat gens sinó que han aportat una dosi extra de tranquil·litat –sobretot del francès al darrere– i de confiança –la del migcampista a tres quarts– que ha aclarit encara més el panorama.

La clarividència de Sergi Roberto, gens ofegat en les recepcions a la banda, i l'omnipresència d'un Rakitic descomunal, han acabat de contribuir al ritme alt de joc que ha imposat el Barça i que ha desfet l'esforç de l'Athletic. Els bascos, malgrat anar-hi amb tot, no han pogut tapar totes les línies de passada i quan han concedit uns metres lliures a Busquets –a qui vigilaven entre Eraso i Aduriz–, ho han pagat amb el 0-1.

El Barça, més segur amb el marcador a favor, ha seguit explorant els mecanismes de circulació de pilota i en molts moments ha obligat l'Athletic a recular. I quan els blaugranes s'han pogut instal·lar a camp rival, han buscat la màxima acumulació d'efectius possible, amb els laterals incorporats, els davanters a tocar de l'àrea i els interiors amb un desig de verticalitat que empenyia el rival cada cop més enrere.

De fet, aquesta mirada profunda, més enllà d'obrir camí en el primer gol amb l'arribada de Rakitic, ha sigut una constant en Denis Suárez, que ha insistit en els desmarcatges en ruptura per oferir una possibilitat de sortida llarga a Gerard Piqué. L'ex del Sevilla i el Vila-real ha tret suc de la presència una mica més oberta d'Arda Turan, menys enganxat a Luis Suárez que altres dies.

Amb tot, el Barça ha consolidat les seves fases ofensives amb tanta contundència que l'Athletic no hi ha pogut oposar la resistència que volia. Però tot i així, l'equip basc no ha renunciat a la pressió alta en camp moment, per molt que el Barça trobés camins clars per sortir. Per les dues bandes, fins i tot la zona esquerra, on podria haver trontollat el triangle inexpert entre Umtiti-Alba-Denis –després, Mascherano-Alba-André Gomes.

Sense opció per robar, l'Athletic quedava molt desprotegit amb el seu descarat pas endavant, perquè el Barça el podia atacar pràcticament a camp obert. Però no ha sentenciat el partit i ha viscut fins al final amb un marcador curt.

El 0-1 era l'esperança de l'Athletic, que al tram final ha gastat els cartutxos de Raúl García i Munian per atacar un Barça que començava a anar carregat de targetes –per molt que Luis Enrique ho hagi intentat minimitzar amb les substitucions d'Umtiti i Denis.

I és que l'Athletic necessitava pólvora extra, perquè no se'n sortien ni Williams, sempre ben aturat per un Jordi Alba atentíssim, ni Aduriz, també frenat pels centrals blaugranes.

En tot cas, el que ha estat més a prop d'arribar ha sigut el 0-2, que hauria pogut ser en alguna de les múltiples sortides en transició que ha trobat el Barça en els minuts finals.

Però Luis Suárez i companyia no han tingut el dia i han mantingut l'emoció repartida fins al final.