Les 3 claus del Madrid-Barça (de Copa)

BarcelonaAnant de menys a més, el Barça s'ha endut el clàssic de Copa per plantar-se a la sisena final consecutiva, gràcies a dos gols de Suárez i l'autogol de Varane (0-3).

Amb la brúixola al cap

Una primera meitat de control i una segona de punteria. El Barça es va endur el clàssic deixant una sensació de superioritat tàctica molt gran, sabent sempre quin era el pla més convenient. Els blaugranes, amb l'onze de Lió, van saber jugar amb estabilitat per anar desesperant un Madrid sense idees ofensives més enllà de Vinícius i atacs aleatoris, per acabar-lo derrotant amb una bona interpretació dels seus atacs. Van acceptar els minuts de transicions posteriors al gol i van adormir el partit amb un rondo gegant.

Orientar Dembélé cap endavant

El matx va escriure's al mig del camp. Modric s'emparellava amb Rakitic i Kroos perseguia Sergi Roberto. Però si Benzema o Casemiro no podien tapar l'accés a Busquets, el de Badia repartia a plaer.

Als costats del pivot brasiler apareixien Messi i Dembélé per convertir l'eix central en un 5 contra 3 de superioritat culer. Els problemes per traduir això en ocasions venien dels mals controls del francès, que no orientava cap endavant.

Quan va tenir la mirada més profunda, amb ruptures a la represa, el Barça va fluir millor.

Controlar l'únic punt de llum blanc

Per ocasions, el Madrid se sentia millor, però el domini del partit el tenia el Barça. I els culers ho sabien. Ho van acabar de veure clar amb un 0-1 que va afegir nerviosisme al bàndol blanc i va obrir el partit. Però ni amb espais el Madrid va trobar la manera de superar un Ter Stegen imbatible. La seva millor opció era la parella Reguilón-Vinícius, a qui Kroos activava amb recepcions exteriors.

Però el Barça, robust en el 4-4-2, no es va esquerdar i va saber viure, a trams sense pilota i a trams a la cursa. Versàtil.