La Copa que es juga Koeman
BarcelonaSi agaféssim el DeLorean i ens plantéssim a l’estiu passat –no sé per què ho hauríem de fer, però aquí hi hem vingut a jugar– podríem dir-nos diverses coses a nosaltres mateixos: que la vida pandèmica continua sent un suplici, que el públic encara no ha tornat als estadis i que el Barça és a les portes de guanyar la Copa. El més complicat seria, sens dubte, convèncer els nostres jo que l’equip desfet del 2 a 8 arribaria al final de la temporada amb opcions d’optar, com a mínim, a un títol. Per no dir que la Lliga, amb una mica d’optimisme, encara és viable. El culer, al mes d’agost, era un ésser depressiu que es pensava que no tornaria a mirar mai més un partit de futbol. Ara, en canvi, és un individu que ha recuperat l’autoestima fins al punt que amb la Copa potser no en tindrà prou. Això que, en bona part, és mèrit de Koeman, també pot ser la seva creu.
Després de mesos irregulars, celebrant remuntades com als anys 80 i retallant heroicament punts amb el líder, però constatant, també, que el Barça encara no és digne d’Europa, arriba l’hora de respondre aquesta pregunta: ¿la temporada de transició que naixia morta s’acabarà com prevèiem o hi haurà almenys una nit d’alegria i confeti? D’aquesta glòria redemptora pot dependre el futur de Koeman. El títol, com si fos el cap d’un nyu acabat de caçar furtivament, es convertiria en un argument emmarcat per reforçar la seva credibilitat davant d’un nou govern al club que, legítimament, té tot el dret de voler impulsar un projecte esportiu des de zero. Fins ara, Laporta li ha brindat tota la confiança de manera pública i privada, però el pragmatisme genuí de Koeman sempre l’ha portat a saber que les copes (en plural) són les que acostumen a allargar les vides a les banquetes.
El mal regust de la derrota del clàssic, que complica el somni romàntic de la Lliga, ha ajudat a alimentar el debat recurrent al voltant del futur del neerlandès. Ell, però, era el mateix tècnic la setmana passada i dissabte, i ho serà, també, hi hagi o no un final feliç a la Cartuja. Koeman és Koeman i no hauria de dependre d’un títol si ha de ser l’entrenador del Barça la temporada que ve. La decisió d’apostar ja aquest estiu per una figura d’estil cruyffista més pur a ulls de Laporta, o bé entendre que Koeman, per la resurrecció miraculosa que s’ha inventat en un club sense rumb, s’ha guanyat continuar, ja hauria d’estar presa internament. La Copa ha de ser un premi col·lectiu després de l’esforç d’un curs molt dur, no una soga al coll.
