Publicitat
Publicitat

BARÇA

La desesperació d’un Messi sol al Bernabéu

Valverde deixa Deulofeu a la banqueta i Luis Suárez acaba coix després de protestar-ho tot

L’últim cop que Leo Messi havia trepitjat el Santiago Bernabéu havia acabat en una cantonada celebrant el gol del triomf mostrant la seva samarreta. Una fotografia icònica, un triomf dolç, un jugador immortal. Pocs mesos després, Messi tenia la mirada perduda, buscant respostes en un terreny de joc on només hi veia enemics envalentits, com Ramos, que de manera poc esportiva li buscava les pessigolles quan el partit ja estava sentenciat. L’argentí, que per primer cop sortia amb el braçalet de capità al Bernabéu, no havia ni tocat la pilota quan Marco Asensio ja havia marcat el primer gol d’un Reial Madrid superior en tot moment. L’escenari de grans triomfs va ser, ahir, el d’una tragèdia.

Per a Leo Messi va ser una tortura. Un retorn dolorós al passat, a aquella nit del 2008 en què el Barça havia sigut golejat per 4-1, després d’haver de fer el passadís als madridistes. Messi, que aquell dia no es va esborrar, a diferència d’altres, va experimentar ben jove què se sentia quan el Bernabéu t’estirava de les orelles i es burlava de tu. Una sensació que no havia experimentat més, ja que s’havia convertit des de llavors en el flagell del madridisme, fent del terreny de joc dels rivals el seu jardí privat. Però, gairebé una dècada després, les velles sensacions del passat van tornar. I Messi va notar a la seva pell les fuetades d’un Madrid que ni tan sols va enyorar Cristiano Ronaldo.

Si fa poc veure un Barça-Madrid era sinònim de veure en acció dos tridents que semblaven intocables, ahir, al Paseo de la Castellana, Zidane va sortir tot just amb Benzema. A Bale el va deixar a la banqueta, i es confirmava així que el gal·lès ha perdut la condició d’intocable. Cristiano, sancionat i fent piulades a les xarxes indignat pel càstig rebut, va ser ovacionat per una afició que tenia intenció de fer-se la víctima per les suposades errades arbitrals en contra, tot i que els aficionats blancs van acabar eufòrics, satisfets per la feina dels seus.

Suárez, tocat

Un Madrid sense BBC i un Barça sense Neymar. A la mateixa hora que l’equip de Valverde anava perdent, el PSG utilitzava les xarxes socials per piular fotografies del crac brasiler, per recordar als catalans que els hi han pispat un jugador. I, en part, la rialla. L’afició blanca fins i tot va corejar el nom de Neymar, un jugador que no podien ni veure no fa tant, conscients del mal que ha fet aquesta operació al seu rival. I, sense Neymar, el Barça ha perdut idees en atac. Valverde va aprofitar per deixar a la banqueta Deulofeu, que no va tenir sort en el partit d’anada, deixant Messi i Luis Suárez molt sols en atac. Per acabar-ho d’adobar, l’uruguaià, que va jugar un mal partit, caient un i altre cop en guerres amb els jutges de línia o els rivals, protestant-ho tot, va acabar coix amb molèsties al genoll.

Precisament Suárez i Messi ja han fet saber a la directiva que volen fitxatges. I els sembla bé que siguin jugadors com Coutinho o Dembélé. Són conscients que calen canvis per anar fent evolucionar un equip que va acabar topant dos cops amb els pals de la porteria de Keylor Navas. Tant Luis Suárez com Messi, jugadors que no paeixen bé les derrotes, van buscar el gol de l’honor fins a l’últim segon, però no van tenir sort. Els faltava, al voltant, jugadors per anar fent evolucionar una idea. Però jugadors com Marco Asensio vestien de blanc. Suárez, de fet, anava tan coix que no va quedar-se a veure com el Madrid aixecava la copa, tal com mana la tradició. Messi sí que ho va fer, i va marxar trist un cop va veure a Ramos amb una rialla, i el trofeu. Un Messi que encara no ha signat la renovació. Un Messi que segueix preocupat, ja que estava segur que, l’estiu del seu casament, el Barça es reforçaria. Però, ara mateix, el Barça perd llençols a cada bugada.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT