Esports Barça 27/05/2019

Els dits assenyalen Pep Segura

Part del club pressiona el president Bartomeu perquè faci canvis a la cúpula esportiva del Barça

i
Martí Molina
4 min
Jordi Mestre, vicepresident del Barça; Éric Abidal, secretari tècnic, i Pep Segura, mànager esportiu.

BarcelonaJosep Maria Bartomeu és amant de la cronoteràpia. Prefereix evitar prendre decisions en calent i esperar que passi la tempesta per executar el que sigui necessari. I si resulta que se soluciona el problema tot sol, encara millor. Però no sempre funciona, i menys en un club com el Barça i en un moment com l’actual, després de derrotes doloroses i mentre moltes veus pròximes li demanen que actuï per fer un cop d’efecte. Acabada la temporada, per al màxim mandatari arriba el moment d’executar les decisions que s’han pres els últims mesos i que formen part de la planificació esportiva. Però, després del que va passar a Liverpool i amb una segona decepció afegida, la de la final de la Copa, és possible que Bartomeu es vegi obligat a anar més enllà. Sobre la taula hi ha la carpeta de l’entrenador, Ernesto Valverde, i els últims dies també s’hi ha afegit un segon nom, el del mànager esportiu Pep Segura. Una part de la directiva li està demanant que el destitueixi. Veus que també arriben des d’alguns sectors de la Ciutat Esportiva.

Per a Pep Segura, que li balli la cadira “no és una notícia nova”, asseguren des de Sant Joan Despí. Ja fa algunes setmanes que el seu nom està sobre la taula, abans fins i tot del KO a Europa i a la Copa. La seva feina havia generat debat a les altes instàncies. Es qüestionaven si el rumb esportiu, a nivell de joc i de fitxatges, era el correcte, i Pep Segura ho sabia de primera mà. Ara bé, aquestes mateixes fonts asseguren que el mànager esportiu està “tranquil” perquè és “un home de confiança” del president Bartomeu. I això, per a Segura, és un aval de garantia. Encara que aquesta vegada podria no ser suficient. “Bartomeu confia en Segura. S’avenen. Sempre s’han avingut i per això no el vol cessar. Però en funció de com vagi l’estiu, de com evolucioni el mercat de fitxatges, la pressió de l’entorn pot augmentar i fer que s’acabi trencant la corda”, expliquen des dels despatxos nobles.

La situació ve de lluny. El que passa és que els mals resultats del mes de maig han posat el focus en la figura de Segura, qüestionada ara al mateix nivell que Ernesto Valverde o que alguns dels futbolistes. “Ja no hi havia unanimitat quan Bartomeu el va ascendir a mànager esportiu. Ara, els que no ho veien clar s’hi oposen amb fermesa”, comenten des del Camp Nou. Perquè Pep Segura, per caràcter i mètode de treball, havia generat controvèrsia des del primer dia. “No ha sigut mai un perfil Barça. No és un amant de l’estil Cruyff. A ell li agrada el futbol físic, i no pas els jugadors petits. Això ho havia traslladat també al futbol base amb el perfil dels entrenadors i dels jugadors que s’incorporaven”, comenta un antic tècnic del futbol base, que ho exemplifica amb una vivència: “Un dia ens va reunir i ens va dir que se sorprenia que fessin tants pocs gols a través de centrades. Ens va manar que traguéssim més partit d’aquestes accions”.

No seria just parlar només de crítiques cap a la seva manera de treballar, que defineixen a Sant Joan Despí com a “metòdica, disciplinada i exigent”. O, com va dir el vicepresident Jordi Mestre, un “gurú” del futbol formatiu. “És un gran professional, algú que entén el futbol, que l’analitza i l’estudia. D’això no hi ha dubte. El problema és la seva idea. Mai ha cregut a cegues en el model Barça, cosa perfectament lícita, però invàlida si vols seguir apostant pel futbol de toc i associatiu”. Això i un caràcter fort, que li ha fet tenir més d’una enganxada amb directius i representants, han acabat de fer perdre la paciència als seus detractors.

Un analista del futbol

Pep Segura no ha sigut mai un nom gaire mediàtic, al contrari del seu predecessor com a executiu de més rang a l’àrea esportiva, Robert Fernández. I molt menys del que ho eren Andoni Zubizarreta ni, tirant més enrere, Txiki Begiristain. Això l’ha fet estar habitualment en un segon terme. Segura, a qui alguns es refereixen com El Professor, és desconegut per bona part de la massa social. És car de veure i rarament fa intervencions públiques. De fet, a la presentació de les noves incorporacions, els representants del club acostumen a ser el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, i el secretari tècnic, Éric Abidal. El més habitual és veure’l al despatx, analitzant i revisant estadístiques. Traient conclusions del rendiment d’un jugador i de la idoneïtat d’incorporar-ne un o un altre segons els paràmetres del seu Excel particular.

Llicenciat en INEF, va ser professor d’educació física fins que el 1997 va entrar al Barça de la mà de Serra Ferrer. S’estaria al club fins al 2005 i marxaria poc després a entrenar a Grècia, on s’hi estaria dos anys. El 2009 s’incorpora al Liverpool -aleshores entrenat per Rafa Benítez- per fer-se càrrec de l’acadèmia de formació, on va implementar el seu mètode i va guanyar-se un nom de prestigi en el camp formatiu. El 2012 deixa les illes britàniques i torna per ser professor d’INEF, especialment en metodologia d’entrenament, fins que el 2015 torna al Barça de la mà de Bartomeu.

Segura es defineix com un home de club. Algú que no farà escarafalls si Bartomeu decideix cessar-lo. Ell no té intenció de plegar i només farà les maletes si el president l’hi demana. I Bartomeu no vol fer-lo fora. Tret que no vegi cap alternativa.

stats