Ensenyar la poteta al Bernabéu
L'ambient que envolta el Barça és depressiu. La Lliga del Reial Madrid i, sobretot, la classificació dels blancs per a la final de la Champions han contribuït a fer que tot sembli pitjor encara del que és. La regressió és tan evident que per a molts barcelonistes el títol de la temporada hauria sigut que el Madrid caigués contra el Manchester City de Pep Guardiola, que era la gran esperança culer. Així de trista és la situació, per què enganyar-se. I ningú l'hauria pogut imaginar després de l'exhibició de joc i el 0-4 al Santiago Bernabéu del 20 de març. Què ha passat des de llavors? Misteri. No hi ha unanimitat en el diagnòstic.
Ens hem acostumat a analitzar el futbol per sobre de les nostres possibilitats sota paràmetres estrictament tècnics/tàctics. Que si el quadrat, el triangle, el bloc alt o baix, els espais, les línies i altres termes que únicament caben dins d'una pissarra. Les emocions han estat esborrades del mapa, com si no existissin, com si no influïssin en el joc. Com si per pressionar l'adversari només fessin falta una idea i cames, i no ganes. Xavi Hernández ha posat l'accent des que va arribar en la necessitat de reprendre un estil, una manera de jugar en la qual cregui, perquè considera que és la que més èxits i alegries els ha donat. Les ganes les donava per descomptades. I no obstant això, quan l'equip li va començar a caure, les seves explicacions no han sigut només de pissarra, sinó que ha al·ludit a termes com la fam, la il·lusió o la fe. És a dir, a tot allò que no es pot entrenar perquè o es té o no es té.
Que als seus futbolistes no els motivi prou l'objectiu de classificar-se per a la Champions, com si tinguessin entre mans empreses d'una envergadura més gran, és per fer-s'ho mirar. El relat eufòric de Joan Laporta, que fins fa dues setmanes continuava dient que guanyar la Lliga era possible, va calar i va desviar el focus. Per això el retorn a la realitat ha sigut tan dur per als seguidors i seguidores. Ara bé, és inexplicable que una plantilla amb jugadors amb l'experiència de Sergio Busquets, Gerard Piqué i Jordi Alba —tres dels capitans— s'hagi desinflat tant en aquest final que s'està fent llarguíssim. Ensenyar la poteta al Bernabéu, com ha reivindicat Xavi, no hauria de servir de coartada per empassar-se la davallada de l'equip. Precisament perquè ja han demostrat que si volen, poden, la qüestió llavors és per què han deixat de voler. Les ganes, com deia més amunt, es donaven per descomptades.
