BARÇA

L’etapa de la gran promesa incomplerta

Setién deixa el Barça sense haver aconseguit posar en pràctica la seva aposta pel cruyffisme

“El que us puc assegurar és que el meu equip jugarà bé”. Quique Setién va fer-se presoner -sense saber-ho- d’una promesa amb regust electoral el dia de la seva primera compareixença com a tècnic del Barça que li costaria el càrrec set mesos després. El ja extècnic blaugrana va haver de defensar la seva arribada (per perfil mediàtic baix) en el mercat d’hivern des de l’estil totèmic i especialment la personalitat de Johan Cruyff per poder aplicar-lo en un vestidor ple d’egos de primera fila. Era una única carta. Josep Maria Bartomeu havia comprat el paquet romàntic per maquillar la sensació d’inestabilitat de l’etapa d’Ernesto Valverde. Una decisió precipitada per l’eliminació a les semifinals de la Supercopa d’Espanya i en un context de mínims, assumint que s’apostava pel pla C o D perquè no hi havia més marge de maniobra. Setién no va poder traduir la seva particular oportunitat en resultats.

Va ser incapaç de redirigir la dinàmica d’un projecte llavors ja tocat que finalment assumeix que necessita una reestructuració profunda. El preparador va dirigir un total de 25 partits amb un balanç de 16 victòries (10 de les quals al Camp Nou), 5 derrotes i 4 empats que van deixar-lo fora de la Copa del Rei, la lluita per la Lliga i la Lliga de Campions amb el rècord històric del 2-8 contra el Bayern a la fase de quarts de final. L’eficiència a les dues àrees ha seguit aquesta línia: 27 gols en contra (més d’un per partit, tot i comptar amb un dels tres millors porters del món) i 50 a favor, amb Leo Messi monopolitzant el registre. La presència ofensiva de Luis Suárez i Antoine Griezmann ha estat testimonial, Martin Braithwaite i Ousmane Dembélé de banda.

Les variants

La potència en les dues franjes decisives va ser limitada: errades defensives, sortida de pilota previsible, falta de pressió a camp rival i menys pólvora de la que marca l’IQ de la plantilla. Setién no va trobar cap formació que definís una proposta efectiva. L’equip va combinar el tradicional 4-3-3 amb l’esquema del rombe per alliberar la marca de Messi, el 4-2-2 de l’últim partit de la temporada a Europa i l’onze amb defensa de tres 3-5-2 (es va utilitzar en només dos partits). La indefinició assenyala l’ staff, incapaç d’adaptar el talent a una idea, i els futbolistes, sempre els últims responsables.

El ball de cadires que orquestra des de fa unes hores Bartomeu per decidir el nou entrenador es fa des de la supervivència. La presidència necessita que la gespa torni a emmascarar les encaixades de mans dels despatxos. Setién no va servir per centrar el focus en la piloteta, perquè no va entrar. La seva sortida li permet recuperar la credibilitat que va guanyar-se anteriorment. El Barça necessita una altra cosa.