05/11/2021

Un excés d'informació

2 min
Joan Laporta i Sergi Barjuan

BarcelonaEl Barça genera més informació de la que som capaços de pair. Des de l'arribada de Laporta, l'allau és tal que resulta impossible registrar-ho tot, per més ganes que hi posis. De vegades no hi ha temps d'adonar-te'n i el club ja s'ha estrenat en el sector de les portes giratòries i recicla polítics com Jordi Portabella, convertit en director de l'àrea de sostenibilitat. No em direu que no és un càrrec llampant tractant-se de futbol. Aquesta immensa capsa blaugrana de Pandora té cops que et deixen bocabadat. Tant es diu que el davanter centre pateix d'arrítmia com es fa safareig amb les relacions espatllades entre Piqué i Messi, dues maneres antitètiques de plantejar la informació del cor. Les ocurrències del central, per cert, també comencen a cansar: millor que jugui i prou. Per no parlar de la imminent renovació d'un extrem perpètuament lesionat que té la virtut de dividir la parròquia com només eren capaços de fer-ho els toreros i els ciclistes en temps ja remots. A favor i en contra de Dembélé plouen arguments extrems d'adhesió o rebuig, sense terme mitjà. Koeman ha marxat, però reclama fins a l'últim ral. Com que qui no té feina el gat pentina, caldria engegar l'enèsim debat sobre què entenem com a home de club. A la llotja, aquest president a qui és fàcil treure de polleguera –només cal acusar-lo d'improvisació– continua sense abandonar el centre d'atenció, ara arran del viatge a Qatar. Com que tot culer guarda un especialista en protocol a l'ànima, tothom hi diu la seva sobre si havia de fer el paperot amb els àrabs o no per repatriar Xavi. Qualsevol detall va bé per desgastar la presidència, una argúcia gens dissimulada des del primer dia. Aquest home desperta unes fílies i fòbies que, francament, fatiguen igual incondicionals i detractors.

Parlant de Xavi, deunidó amb el seu serial. Si fas cas de les esperances dipositades en ell, sembla que parlem d'un heroi digne de la mitologia grega, una versió 2.0 de Guardiola encarregada de recuperar el cim dels èxits. Enmig d'aquesta maregassa d'opinions i passions extremes, ens conformaríem que el nou tècnic trobés la tecla que retorni l'equip a una certa normalitat competitiva, pas bàsic per iniciar el nou cercle virtuós que apaivagui el paorós forat a la caixa. Així estem, patint un excés d'informació massa sovint dedicat a la guerra d'interessos de les trinxeres. Si es plantegen de veritat començar aviat la reconstrucció, fora bo rebaixar abans el volum de soroll. Francament, tanta fressa atordeix.