28/11/2021

La flor de Xavi

2 min
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández, donant instruccions als seus jugadors

El Barça va guanyar a Vila-real perquè va tenir sort. I hi ha a qui li sembla fatal, com si la fortuna en el joc no fos un factor determinant. Per a un entrenador és una llosa que li col·loquin el cartell de tenir flor, de ser un tipus afortunat. En la cultura de l'esforç, del valor del treball ben fet, entenent com a tal tirar moltes hores i tenir un pla, un discurs, una idea i diverses alternatives preparades per si la bàsica no funciona, ser un afortunat és gairebé un insult. A Xavi Hernández li van preguntar si tenia flor i va contestar que no, que “eren situacions que teníem treballades”. En la mateixa roda de premsa, en canvi, va admetre: “El Vila-real no mereixia perdre. Aquests tres punts són aigua beneïda”.

Resulta curiós que el que més s'ha lloat de Xavi sigui prioritzar l'estil i l'ordre i que guanyi imposant-se en el caos amb quatre centrals, amb Eric García i Mingueza com a laterals, sense sortida de pilota, sense dominar el rival i que defensi al mateix temps que no ha estat una qüestió de sort. Auguro mesos difícils per als dogmàtics que s'obstinin a guanyar segons un a-b-c que tenen marcat a foc sense atendre el que hi ha sobre la gespa, les baixes, les absències, la falta d'un ‘9’ i fins els xuts que repel·leixen els pals com si no formessin part del joc. Perquè aquest Barça té molta pinta de muntanya russa i és hora també de fer virtut de la necessitat. I si s'aconsegueixen tres punts que tenen gust de glòria gràcies a una “pisca de sort” –com també va reconèixer Xavi barbarisme inclòs–, tampoc passa res. No s'obrirà el cel, ni tremolarà la terra ni caurà l'escut sobre el seu cap.

Al cap i a la fi, aquest és un Barça també a imatge i semblança del seu president Laporta, on la fe i les bandades, els canvis de guió, són aplaudits i celebrats pels fans perquè la il·lusió és l'única cosa que compta. Així que convindria no prendre-s'ho tot, absolutament tot, al peu de la lletra i deixar d'escanyar Xavi amb les seves pròpies idees. Que ell vol jugar amb un estil determinat i que la teoria la sap amb detall és evident, que té mancances serioses a l'equip i que alguns invents no li estan sortint, també. Una mica de flor, en aquestes circumstàncies, hauria de ser benvinguda i no apuntada com una falta. Perquè el resultat, a vegades, és l'única cosa que importa.

stats