26/06/2022

Per què hem de renunciar a Piqué

2 min
Gerard Piqué retirant-se del terreny de joc en el Barça-Mallorca de diumenge.

Estic convençut que Gerard Piqué és el millor central de la història del Barça. Ha estat clau en tres Champions, el triple de les que devem a Ronald Koeman, i segurament és el central que millor s’ha adaptat a l’estil Barça. Contràriament a models elogiats pels nostàlgics de Migueli, Piqué ha entès el model, ha tret la pilota jugada i ha defensat implacablement sense necessitat d’agonies ni exhibicions capil·lars. També els diré que crec que ha estat aquesta temporada, amb 35 anys, el millor defensa del Barça.  

Però, malgrat tot això, m’agradaria poder parlar-ne en passat i passar directament a la fase d’homenatges i aixecament d’estàtues. 

Quan parlem de futbol professional, hem de tenir en compte que el que veiem els espectadors és l'1,7% del que fa el jugador al llarg de la setmana: a un futbolista, amb sort, el veiem 180 minuts cada set dies, l’equivalent a tres hores. Però la setmana en té 168 i no els sorprendrà saber que sovint els futbolistes les aprofiten a fons. 

Al llarg de la seva exitosa vida esportiva, Piqué ha demostrat sobradament que no necessita ser un obsés de la competició per sobresortir entre els millors. Piqué no deu ser addicte als vídeos dels rivals, ni deu fer visualitzacions del partit, ni deu dormir en càmeres hipobàriques. No li cal. Però forma part d’un equip humà de dues dotzenes de jugadors en què ell és un referent, com a veterà, com a llegenda d’aquest esport (és el cinquè jugador amb més títols de tots els temps) i també com a capità. I un capità del Barça ha de tenir uns mínims.

Entre aquests mínims hi ha d’haver la fam de guanyar i el voler fer pinya. Honestament, no està clar que el futbol sigui una gran prioritat per a Piqué. Això és ben nociu, especialment en una plantilla amb tants joves en risc d’emmirallar-se en el veterà que no toca. Tampoc sembla evident que el central de la Bonanova entengui els beneficis de la col·lectivitat: al llarg de les temporades, i malgrat el secular hermetisme del vestidor, hem anat sabent que Piqué ha anat sempre per lliure, que era més aviat poc estimat i que a la plantilla hi va haver moviments per evitar que fos capità mentre això va ser possible. 

Els equips campions es forgen als entrenaments, a les concentracions, en aquelles hores on no hi ha càmeres al davant. Calen molts detalls perquè un equip arribi a dalt de tot. I molt em temo que tenir capitans que no estan centrats en el futbol és un pèssim punt de partida. 

És hora de renunciar a Piqué. Al seu lloc qui hi tindrem? Un central que, segur, serà pitjor, però també algú que no serà nociu per al grup. Som-hi amb els homenatges, els mereix tots.