30/04/2022

Fer història en el què i en el com

2 min
Les jugadores del Barça, celebrant la victòria contra el Wolfsburg al Camp Nou

Diuen al món de l'esport que la cosa més difícil no és guanyar un títol, sinó mantenir-se a l'elit. Continuar guanyant. Mantenir l'exigència del dia a dia amb la complicació afegida de ser el rival a batre. Per això té tant de mèrit que el Barça torni a ser a la final de la Champions. Que, per segona vegada consecutiva –i per tercera en quatre anys–, les jugadores optin a ser les millors d'Europa. I per mèrits propis.

No era fàcil apostar perquè el Barça tingués una temporada així d'exitosa, malgrat que les jugadores tanquessin el curs passat amb un triplet històric. Perquè, precisament, la història de l'esport està plena d'equips extraordinàriament bons que no poden complir els objectius al final de la temporada. A vegades pequè cauen en l'autocomplaença, a vegades perquè no se saben reinventar... O, fins i tot, en una Lliga on la diferència de nivell és tan alta, es pot caure en l'error de pensar que és tan fàcil que no cal esforçar-s'hi més. L'esport professional no funciona com un botó que s'engega i s'apaga. Si es deixa de prémer l'accelerador, ni que sigui algunes setmanes, després ja no s'és a temps per recuperar l'embranzida. Les jugadores no han caigut en aquesta trampa. Al contrari. Les 27 de 27 victòries, els 146 gols a favor i només 8 en contra, en són una bona mostra.

El Barça venia de guanyar-ho tot, però també de patir algunes sacsejades internes, començant per la sortida convulsa de Lluís Cortés. Això i algunes friccions al vestidor, perquè no sempre és fàcil pair l'èxit, sobretot quan ve de cop i volta, o quan tothom rema en una mateixa direcció però resulta que les mirades sempre són per a la mateixa persona. Coses que passen en qualsevol grup humà. És aquí, precisament, on apareix el mèrit de les futbolistes, el de saber sobreposar-se als problemes, siguin petits o grans, i mantenir un to competitiu envejable.

No és casualitat que la primera derrota de la temporada arribi a les semifinals de la Champions. I que sigui absolutament intranscendent. És més, fins i tot pot anar bé com a toc d'atenció per preparar la final, perquè realment va ser un mal partit. Fins ara el Barça ha tingut un currículum impecable a la Lliga i a la Supercopa, títols que ja té al sarró. Ha batut per dues vegades el rècord d'assistència en un partit del femení. I ara només li falta la cirereta de la Copa i la Champions per fer una cosa que semblava impossible: fer-ho encara millor que la temporada anterior.

stats