D'il·lusió també es viu

Ser un il·lús té mala fama. I és perquè generalment acostumem a utilitzar l'adjectiu atenent només a un dels seus significats: la persona que es deixa enganyar amb facilitat. Però també defineix la capacitat per fer-se il·lusions, i ser fantasiós o somiador no és el mateix que ser ruc. Es tracta, a vegades, com a un imbècil aquell que viu d'il·lusions, quan la qüestió hauria de ser com és possible viure sense somiar res de bo, de millor o de diferent; fins i tot alguna cosa que ens sembla impossible –o que els altres s'esforcen en recordar-nos que ho és–, no fos cas que ens esforcéssim en convertir en realitat allò que imaginem. Tot això ve a compte pel que ha passat al Barça aquesta última setmana. Perquè sí, juro que de cop i volta la majoria dels culers s'han tornat uns il·lusos.

I no, no és una crítica. Contemplo l'espectacle amb una barreja d'admiració, respecte i enveja. Resulta complicat explicar com ha pogut canviar tant la història d'un dia per l'altre. Passar de ser la caricatura d'un nino encongit al qual persegueix un núvol negre que sempre li plou a sobre a un Gene Kelly que xafa bassals tot feliç, no és senzill. Però és tal qual. I sens dubte prefereixo mil vegades Gene Kelly, encara que sigui per una estona. És molt més agradable, on vas a parar.

Soc incapaç d'aventurar si l'arribada de Xavi Hernández escamparà la borrasca i aquest dilluns els aficionats, quan es trobin amb un embús, cantaran sobre els cotxes vestits de coloraines com a La La Land en comptes de cagar-se en tot, però com a mínim el mal humor general s'ha esvaït. Les baixes no només segueixen sent les mateixes, sinó que a més s'hi ha sumat la mala notícia del Kun Agüero i el seu possible adeu del futbol. El club continua estant en la ruïna i, tot i que la idea difosa per terra, mar i aire és que s'està construint el futur, van i fitxen Dani Alves amb 38 anys, i a la gent li sembla una idea magnífica, una genialitat. I, malgrat tot, a ningú sembla importar-li la clàusula de Xavi o qui l'ha pagada, ni si Alves estarà en forma per jugar al gener, perquè la foto fent un petó a l'escut ha quedat xulíssima. S'ha declarat l'estat general d'optimisme i punt. Circulin, que aquí no hi ha res a discutir.

Així que sí, efectivament, de la il·lusió també se'n viu, i la prova és el Barça. I per ara és un gust veure'ls: uns il·lusos. I amb molt d'orgull.