Koeman es mereix continuar
A Ronald Koeman fa molt temps que se li va posar cara de Gene Hackman a Hoosiers. Ja sabeu: l’entrenador estereotípic de pedra picada que arriba a un equip perdedor, anímicament deprimit i, de mica en mica, el transforma miraculosament en un conjunt capaç de derrotar els favorits. El Barça no és un institut de l’Amèrica profunda sense il·lusió, però, quan el neerlandès va arribar, era un solar de cendra després del desastre de Lisboa i, l’endemà de la seva presentació, Messi li va dir que volia marxar. No hi ha prou pel·lícules a Hollywood que puguin equiparar-se a l’èpica del Barça: el gran triomf de Koeman és que ara els culers tinguin arguments per somiar amb un doblet en una “temporada de transició" que a priori naixia morta.
Koeman no és ni de bon tros perfecte i, en un altre context, se l’hauria substituït a mig curs. Ni tan sols és, sobre el paper, l’entrenador ideal per al Barça que tenim a l’imaginari: l’hem volgut menys tossut amb el 4-2-3-1, més creatiu en partits encallats, més atrevit en algunes alineacions, més ortodox creient en el poder dels migcampistes i més guardià de les essències del cruyffisme. Segurament, però, està sent el millor entrenador possible per al Barça esquarterat que es va trobar. Ha sabut interpretar les urgències d’un marc limitat i adaptar-se a lesions importants amb la manca de fons d’armari: aprofitant al màxim els recursos, ressuscitant els veterans i reinventant-se a partir del talent dels més joves.
El diagnòstic del doctor, ben bé que devia ser aquest: “si tinc un Barça minvat, no el puc tractar com si fos l’equip gran que un dia va ser”. I la premissa ha funcionat. L’equip petit de Koeman es va assemblant cada cop més al que ha de ser el Barça justament en el moment més decisiu de la temporada. Es van recuperar les constants vitals amb les remuntades de la Copa i ara ha tornat el joc reconeixible que enorgulleix Messi i el fa somriure quan ha de decantar la balança del futur. La Champions són figues d’un altre paner, però tampoc entrava en els plans: tothom sap que cal un salt de qualitat més gran per poder-hi aspirar a curt termini. Aquest és el gran repte de Laporta: fer-ho compatible amb la situació econòmica crítica de l’entitat. Com a mínim, però, ja sap que té un entrenador que s’ha guanyat a pols continuar. A més de contracte en vigor, Koeman té la credibilitat d’algú que ha aguantat el club sencer quan no hi havia ni president ni rumb. L’heroi de Wembley és a les portes d’engrandir la seva llegenda.
