L’equip més divertit del planeta
Amb aquests ullets nostres arrasats per mesos de llàgrimes i penúries hem vist Dembélé recuperar pilotes i celebrar amb entusiasme des de la banda un gol contra el cuer Llevant. És la prova última i definitiva que fenòmens extraordinaris s’estan produint al vestidor del Barça d’ençà de l’adveniment de Xavi Hernández. És la prova que l’alegria ha tornat al vestidor, i un vestidor alegre, aparteu les criatures.
Aquest entusiasme col·lectiu que transmeten jugadors que fa no massa eren veritables sociòpates és l’últim ingredient que faltava a un equip que potser no guanyarà res però que és formalment l’equip més divertit del planeta. A pams.
Resulta que el Barça ha decidit tornar a jugar bé a futbol. La cosa anava d’atacar sense parar, avergonyir-se dels autobusos i jugar innegociablement amb tres davanters. Si a sobre Xavi, Mestre del Temps i de l’Espai, decideix fer de cada partit una coreografia de triangles i tercers i quarts homes, la conseqüència és que l’estètica i la identitat han tornat a les nostres vides.
Però siguem honestos. L’homo sapiens ha descobert infinitat de formes de divertir-se i entretenir-se i riure amb el veí i fer escarni de tot. I d’entrada hem de dir que això de competir contra equips de veterans amb la nostra tropa de juvenils és una veritable festa. Un no sap en quin minut Gavi rebrà una trompada monumental, ni en quin minut serà evident que ha tornat a fer-se malament el nus de les botes. Sí que sabem que mai no triga massa a arrasar els rivals, per força o habilitat, rampant joventut i sempre amb una marca a la cara.
També gaudim com ximples de veure la miraculosa resurrecció d’Iniesta que està signant Pedri. Però atenció, perill, que parlem d’una versió amb gol del manxec, una versió potser menys explosiva en el regat però dotada de les mateixes subtileses tècniques, de la mateixa capacitat per convertir els rivals en cadires de bar i papereres impotents.
El súmmum del plaer ociós d’aquest Barça, però, radica en els seus antiherois. Clement Lenglet, possiblement el jugador més dissortat del planeta. Quan trigarà a pifiar-la?, es pregunta el barcelonisme quan el veu aparèixer. No massa, no. Luuk de Jong, no recordem un debut menys prometedor. Cada cop que surt, un miracle al temps afegit.
Mai un equip havia guanyat un partit amb tres penals en contra, però és temps de prodigis. Benvinguts a l’equip més divertit del planeta.
